Arts escèniques

TEATRE

La Ludwig Band ‘teatrera’ s’inventa la tragèdia del cambrer Artemi

El col·lectiu Pedant a Missa i repicant estrena ‘Artemi, el cambrer abstemi’ a la Biblioteca de Catalunya

El vodevil desenfadat imagina el destí d’un personatge que rep un ‘premi’ d’herència que li suposa una tortura bíblica

La Ludwig Band és una for­mació que des­punta d’entre el catàleg de grups de música en català, sobre­tot per la seva fres­cor, amb una ener­gia als con­certs con­tras­tada al dar­rer Fes­ti­val Grec (Gràcies per venir). Des de fa anys, pot­ser com una sor­tida ines­pe­rada, van impul­sar el col·lec­tiu Pedant a Missa i repi­cant. L’any pas­sat, per exem­ple, van pre­sen­tar el seu Sant Pere el far­sant al Maldà. Van fer un sold out, i van acon­se­guir recol·locar el públic que s’havia que­dat fora en tres ses­si­ons a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. Ara, des del 7 fins al 24 de març, estre­nen una altra pallas­sada: Artemi, el cam­brer abs­temi. Amb un to entre vode­vil i Pas­to­rets de Folch i Tor­res, nar­ren la peripècia d’un home que va aca­bar tre­ba­llant de cam­brer per a sub­sistència i que, una cadena de casu­a­li­tats, fa que acabi regen­tant un bar, tot i que mai ha vol­gut ser cam­brer. Una peripècia que fun­ci­o­na­ria com a díptic de la cançó icònica del grup Manela, no vull cur­rar per vostè .

Aquest Artemi no sem­bla massa deci­dit. Té un cert aire de Bart­leby d’en Mel­vi­lle, d’aquell “pre­fe­ria no fer-ho”. La pega, segons es desprèn del que explica la com­pa­nyia dar­rera la barra de la Bibli­o­teca aquest mig­dia, és que tam­poc té manera d’evi­tar aquest regal. I que és una trista sort tre­ba­llar men­tre tots els altres estan de gresca.

La peripècia fun­ci­ona gràcies a enca­de­nar xis­tes mirant d’expli­car-ho amb la màxima seri­o­si­tat per des­ar­mar el públic. No hi ha cap idea mili­tant, però Quim Caran­dell admet que, en tot cas, la peça sí que té “una mora­leja”. El grup nombrós, ha acon­se­guit com­bi­nar assaigs i fun­ci­ons, com­bi­nant-ho amb les fei­nes res­pec­ti­ves, també amb les gires de la Ludwig Band, que reprèn gira pas­sat Set­mana Santa. En rea­li­tat, el col·lec­tiu i La Per­la29 ja par­la­ven d’inte­grar-los en una mini­tem­po­rada abans de la pandèmia. Però la com­ple­xi­tat de pro­gra­mar amb molts mesos d’ante­lació feia difícil entrar-los al seu car­tell. El direc­tor de La Per­la29, Oriol Broggi, està molt satis­fet que pro­vin les seves astra­ca­na­des a la Bibli­o­teca. Les seves històries, rima­des, apor­ten un públic molt jove a la Bibli­o­teca i per­met donar sor­tida a una farsa desim­bolta que costa tro­bar a la car­te­llera. Ara, fins al 19 de març al Maldà, la jove com­pa­nyia Appli­ca­tion Rejec­ted pre­senta una peça desin­hi­bida i des­ar­mada total: P amb tomàquet, el demà En una Cata­lu­nya inde­pen­dent, a mit­jans del segle XXI, el govern pro­hi­beix la comer­ci­a­lit­zació del tomàquet de sucar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.