Música

Clara Gispert, canvi i plenitud

La cantant barcelonina sorprèn amb un disc molt diferent del seu debut i fruit d’una profunda crisi personal convertida en art

‘La petita mort’ és un disc conceptual que va “de la foscor a la transformació i la llum”, i s’ha plasmat en un llibre d’acurada edició

“Per cantar des de les entranyes, havia de fer-ho amb les meves dues llengües”

“I t’estimo tant que no ho sé dir / I aca­ri­cio la vida amb els meus dits / I podria morir-me aquí /

Jo sabria morir-me aquí / I per què no pot ser així… / El meu final feliç.” Aquest és un frag­ment de La petita mort, la cançó que dona títol al seu segon àlbum, un disc tan dife­rent, en molts sen­tits, del del seu gran debut, On and On (U98, 2021). Aquell era un tre­ball de sono­ri­tat jazzística, amb l’anglès com a llen­gua pre­do­mi­nant. Aquest, can­tat en català i cas­tellà, és... una altra cosa, ben dife­rent. Tan dife­rent que el canvi pot arri­bar a sor­pren­dre la seva pròpia autora: “Jo flipo, perquè escolto On and On i la que canta aque­lles cançons no em sem­bla la mateixa per­sona que soc ara.” En els gai­rebé tres anys que han trans­cor­re­gut des de la publi­cació del seu debut, han pas­sat unes quan­tes coses al món i a la vida de Clara Gis­pert: “Vaig pas­sar un moment molt con­vuls en què no em reco­nei­xia. No estava a gust: si gra­tava una mica a dins meu, estava incòmoda. De sobte t’ado­nes que hi ha molts patrons que repe­tei­xes i que no fun­ci­o­nen, i que tam­poc no fun­ci­ona la manera que tens de rela­ci­o­nar-te amb els altres i amb tu mateixa.” Gra­var La petita mort, “un disc con­cep­tual que va de la fos­cor a la trans­for­mació i la llum”, la va aju­dar a superar aquell moment, fins a arri­bar a “una sen­sació gene­ra­lit­zada d’alli­be­ra­ment i canvi”.

Des de les entra­nyes

Fins ara havia can­tat sobre­tot en anglès perquè aquest és l’idi­oma de bona part dels seus refe­rents musi­cals, però per com­pon­dre i can­tar les cançons de La petita mort no li ser­via una llen­gua pres­tada. “Per can­tar des de les entra­nyes, havia de fer-ho amb les meves dues llengües, el català i el cas­tellà”, explica aquesta can­tant i com­po­si­tora “cres­cuda a Esplu­gues de Llo­bre­gat però vis­cuda a Bar­ce­lona”.

En tot cas, el canvi entre els dos dis­cos no ha estat només lingüístic, sinó també for­mal: “Estilísti­ca­ment hi ha hagut un canvi bru­tal: en el pri­mer disc tot era orgànic, i en aquest tot és pop electrònic que hem ela­bo­rat com­ple­ta­ment a l’estudi.” Clara Gis­pert deixa anar sovint la pri­mera per­sona del plu­ral, per refe­rir-se a la seva feina con­junta amb el pro­duc­tor Manuel Dabove, que “forma part del pro­jecte” ja des dels seus orígens. El nou so serà el defi­ni­tiu? “Serà una base sobre la qual con­ti­nu­a­rem cons­truint, però no un estil ina­mo­vi­ble. M’agrada expe­ri­men­tar coses dife­rents.”

Les deu cançons del disc for­men “un cer­cle imper­fecte, amb mol­tes ares­tes, que acaba on comença i comença on acaba”. El disc s’obre amb Como un grito hacia den­tro i es tanca menys de mitja hora després amb Todo empi­eza aquí, “un recull de la resta de cançons, amb una lle­tra for­mada per tros­sos adap­tats de totes les altres lle­tres, que dona sen­tit a tot”.

En rea­li­tat, la cançó que li dona títol, La petita mort, no des­criu cap tragèdia, “el moment precís després d’un orgasme, quan et pre­gun­tes per què no podria morir-me aquí i tenir el meu final feliç”. Però no tot és sexe: “En un procés de canvi, com el que jo he vis­cut, alguna cosa ha de morir per per­me­tre la trans­for­mació.” En canvi, una cançó amb un títol apa­rent­ment tan explícit com L.A.M.E.R.T.E. “no parla d’ero­tisme”. “M’agra­den molt les metàfores, però de vega­des també m’agrada ser molt directa. I Manuel també té un uni­vers molt ric que aporta a algu­nes cançons.”

Clara Gis­pert ha optat en aquesta ocasió per l’auto­e­dició i, a més de difon­dre el disc a les pla­ta­for­mes, també n’ha fet una acu­rada edició gens con­ven­ci­o­nal –“El CD em pro­voca urticària”– en forma de lli­bre per “donar-li valor a cadas­cuna de les lle­tres, que en defi­ni­tiva són poe­mes”. Dis­se­nyat per ella mateixa i Jana Borja, el lli­bre inclou les lle­tres de les cançons, però plas­ma­des d’una manera molt lliure i artística, gai­rebé com si fos­sin poe­mes visu­als. De fet, el cer­cle imper­fecte que, com hem dit abans, for­men les cançons es plasma en un dels gra­fis­mes que il·lus­tren el lli­bre, jun­ta­ment amb foto­gra­fies rea­lit­za­des per Víctor Nuns. A més, el lli­bre inclou un codi QR que per­met des­car­re­gar-se les cançons i tenir accés a la infor­mació de l’artista a inter­net . “El lli­bre, que ha que­dat molt bonic, és una manera de fer justícia a tot aquest procés cre­a­tiu, perquè han estat dos anys de feina molt intensa. Quan els tens a les mans, li donen valor i sen­tit a tot. Ara vull dis­fru­tar de La petita mort i pair-la una mica. Neces­sito pair les coses.”

Però pair no vol dir des­can­sar. “Una de les coses que més m’agra­den és ser dalt de l’esce­nari”, reco­neix Gis­pert, que ja ha fet un parell de con­certs de pre­sen­tació del disc, el 20 de gener a El Torín d’Olot i el 2 de març al Femac de Cano­ve­lles. Si el pri­mer disc el va pre­sen­tar en duet o trio, per a la gira de La petita mort ha pre­pa­rat un quar­tet amb bases electròniques i poli­fo­nia vocal, que com­ple­ten Daniel Martí (bate­ria i Octa­pad), Eva Verde (sego­nes veus, Octa­pad i per­cussió menor) i Manuel Dabove (piano, pro­gra­ma­ci­ons i veus). “A les xar­xes no és que hi esti­gui com peix a l’aigua. En directe gua­nyem molt, s’activa el boca­o­re­lla i aca­bem de donar sen­tit a tota la fei­nada.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia