Arts escèniques

TEATRE

Una comèdia insòlita fa trontollar la masculinitat hegemònica al Goya

‘El favor’, de Susanna Garachana, imagina com un marit demana als seus amics que col·laborin amb la inseminació a la seva dona

Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez conformen el repartiment, dirigit per Xavier Ricart

Un amic demana un favor. Són companys que es coneixen des de sempre i que coneixen els seus secrets i desigs. La dramaturga Susanna Garachana posa a prova l’amistat entre quatre joves mascles que ha de resoldre un atzucac. Amb personatges amb molt de sentit de l’humor i amb diàlegs carregats d’ironia, l’obra explica la història d’en Cesc que no pot tenir fills amb la seva parella. El protagonista organitza un sopar amb els seus amics per demanar-los que siguin donants de semen. L’embolic està servit. Xavier Ricart dirigeix una peça que, com en tota comèdia, cal anar administrant la informació en comptagotes als espectadors per atrapar-los en aquest laberint de mitges veritats que planteja la fórmula de les comèdies de bulevard. El favor s’estrena demà al Teatre Goya, que estarà en cartell fins al 12 de maig.

A Austràlia, el director Israel Solà va debutar com a dramaturg amb una situació en què una germana viatjava a l’altra punta del món per a donar-li un òvul a l’altra germana perquè poguessin tenir un fill amb el seu marit. Ara és Garachana la que posa a prova la fidelitat (i fertilitat) dels mascles. Garachana és una consumada actriu de comèdia. Ara debuta de dramaturga amb un text per a quatre actors (Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez) i una veu en off (Cristina Genebat). Per a Garachana, l’obra trenca amb la convenció habitual: són les dones que es fan inseminacions per ser mares solteres o amb parelles femenines. Ara és un home que demana als seus amics col·laboració per poder inseminar artificialment la dona. Així, es planteja el rol de l’home quan un altre “mascle” li fa aquesta petició.

L’actor Xavier Ricart, per la seva banda, assumeix la direcció d’una comèdia, després d’haver resolt eficaçment el seu rol a obres com Els ossos de l’irlandès (Premi Quim Masó 2022). Per a Ricart, el valor de la peça és que s’analitza què passa quan diversos homes parlen d’una qüestió com és la paternitat, en un context de societat patriarcal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència