Cinema

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

Després de les dues pel·lícules excepcionals presentades l’any 2021 (La ruleta de la fantasia i la fortuna i Drive my car), que van consagrar-lo com un dels grans cineastes dels nostres temps, el japonès Ryûsuke Hamaguchi aporta amb El mal no existe una nova mostra del seu cinema transitat per una emoció profunda, que flueix de manera subtil i soterrada fins que emergeix de cop, i inspirat per un humanisme a contracorrent del nihilisme i del cinisme imperants. En aquesta ocasió, abordant un món rural, exerceix l’humanisme amb la convicció contemporània que no pot existir en desacord amb la naturalesa i així, doncs, que no té res a veure, sinó el contrari, amb els esforços humans per dominar-la: allò que ha dut a explotar-la, agredir-la i, al capdavall, destruir-la. El títol de la seva nova pel·lícula, que comença amb el pla majestuós d’una arbreda anunciant que el director fa una decantació cap a imatges silents i poderoses, no és exempt d’ironia i potser fins vol cridar l’atenció. El mal existeix i una de les seves formes és la cobdícia capitalista, que fa que, en una població no gaire lluny de Tòquio, una empresa vulgui construir-hi un glamping (glamur i càmping) que, alertant els veïns, tindria uns efectes contaminants a la zona, on la naturalesa ja ha estat prou malmenada, tot i que s’hi conserva la “puresa” de l’aigua. A El mal no existe”, Gran Premi del Jurat a Venècia, hi ha una denúncia ecologista sobre el maltractament tràgic de la naturalesa. Però també hi ha la relació entre un pare “solter” i la seva filla, una nena que fa les seves exploracions en un paratge on campen uns cérvols amenaçats per uns caçadors. És així que Hamaguchi ens fa sentir la presència d’una amenaça que també ens recorda la fragilitat humana i que sembla menar a una tragèdia. El final és desconcertant i pot deixar-nos amb una pena, però Hamaguchi ha dit que no passa el que sembla: una manera de donar-nos esperança?

El mal no existe
Director: Ryûsuke Hamaguchi. Intèrprets: Hitoshi Omika, Ryo Nishikawa,
Japó, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

El jaciment estrena una passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona
Eugènia Broggi
Fundadora de l'editorial L’Altra

“Les editorials independents som molt dependents dels bancs i això és una cosa bona”

barcelona
comèdia romàntica

Meg Ryan i David Duchovny, l’escalf d’un antic amor

cinema / drama

Calma tensa en família amb ‘Un sol radiant’