Música

MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

No són les can­tants de l’orques­tra. Són les ins­tru­men­tis­tes no voca­lis­tes en for­ma­ci­ons de balls a les comar­ques giro­ni­nes dels anys trenta. I són una excepció en un món, el de la música pro­fes­si­o­nal dels anys 30, domi­nat pels homes i amb un mas­clisme soter­rat. Són casos docu­men­tats per l’estudiós de la sar­dana, Jaume Nonell en una recerca difosa en el seu blog i en dife­rents publi­ca­ci­ons. Les excep­ci­ons tenen nom i cognoms: Blanca Nadal d’Arbúcies, Marina Genís de Pala­fru­gell, Camil·la Llo­ret de Figue­res, Joana Mas­sa­ne­llas de Port­bou, i les olo­ti­nes Antònia Aubert, Rosa Estorch, Maria Noguer i Teresa Bofill.

Camil·la Llo­ret (1903-1998) és la pio­nera. És cone­guda per la seva tra­jectòria com a peda­goga musi­cal durant els anys cin­quanta, però entre el 1926 i el 1927 ja lide­rava The King’s Jazz de Figue­res. En la post­guerra va tocar a l’Orques­tra Men­doza i el 1952, a la Panamà.

Segons asse­nyala Jaume Nonell, hi ha un deno­mi­na­dor comú: mol­tes d’aques­tes pio­ne­res pro­ve­nen de família de músics. No és el cas de Marina Genís (1909-1994) que Jaume Nonell con­si­dera una ins­tru­men­tista dife­rent. El 1931, Marina Genís va entrar com a pia­nista a l’orques­trina jazz Excel­sior de Pala­fru­gell. L’any següent va for­mar part de la cobla orques­tra Unió Artística. Jaume Nonell ha publi­cat la història de Marina Genís als Estu­dis del Baix Empordà. Tant Camil·la Llo­ret com Marina Genís eren pia­nis­tes men­tre que Joana Mas­sa­ne­llas era mul­tiin­tru­men­tista, ja que tocava l’acordió i també can­tava.

Dones a la cobla

“A Girona sobre­tot, si una cobla orques­tra tocava sar­da­nes al matí ho feia amb els ins­tru­ments de sar­da­nes, és a dir amb fla­biol, tenora, tible, el regle del metall…, i si a la tarda nit feien ball els ins­tru­ments eren uns altres, saxos, cla­ri­nets i bate­ries”, pre­cisa Nonell. Marina Genís tocava a la cobla orques­tra Unió Artística de Pala­fru­gell. No està docu­men­tat, però, que toqués en la plan­ti­lla de cobla. “No es recull en el tes­ti­moni fami­liar ni en foto­gra­fies o a la premsa tot i que és pos­si­ble”, afe­geix Nonell. En canvi, Blanca Nadal i Joana Mas­sa­ne­llas toca­ven el fla­biol a la cobla. “És l’ins­tru­ment més petit, el que costa menys d’apren­dre i el que exi­geix menys bufera”, des­taca l’estudiós sar­da­nista. Era una manera de donar menys pro­ta­go­nisme a la dona ins­tru­men­tista? Nonell explica que aquests anys, el pia­nista era el músic habi­tual perquè toqués el fla­biol a la for­mació de cobla.

Les olo­ti­nes Antònia Aubert, Rosa Estorch, Maria Noguer i Teresa Bofill esta­ven vin­cu­la­des a l’escola de l’Orfeó d’Olot. Jaume Nonell explica que a finals dels anys vint i trenta mol­tes noies estu­di­a­ven música però a l’hora de fer el pas per pro­fes­si­o­na­lit­zar-se “des­a­pa­rei­xien”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.