Carles Viarnès porta la fusió de música clàssica i moderna amb l’orgue de la Casa de Cultura

La Casa de Cul­tura ha con­vi­dat l’artista Car­les Viarnés a crear un con­cert espe­ci­al­ment pen­sat per l’orgue de la Casa de Cul­tura. Durant el mes d’abril l’artista ha fet una estada de tres dies a l’audi­tori Josep Via­der, durant el mes de maig ha estat tre­ba­llant en el con­cert i assa­jant dife­rents dies al mateix audi­tori i el resul­tat es podrà veure aquest diven­dres el 24 de maig (20 h).

El con­cert es plan­teja com una experiència d’impro­vi­sació i expe­ri­men­tació de música clàssica con­tem­porània que sens dubte reflec­tirà l’experiència del pia­nista amb l’hiperor­gue, que es va tra­duir l’any pas­sat en el disc Hyper_O (Bank­rob­ber, 2023), gra­vat amb un hiperor­gue i produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril). El disc es va pre­sen­tar al Sónar el 17 de juny i l’Audi­tori de Girona el 27 de maig.

El pro­jecte Hyper_O ha permès a Car­les Viarnès endin­sar-se en el món dels orgues, tot i que hi ha entrat per la porta del dar­rera. Si fins ara només s’hi havia apro­pat a través de la tec­no­lo­gia, tre­ba­llant amb dos pro­to­tips d’hiperor­gue desen­vo­lu­pats pel taller Blan­ca­fort OM, a la Casa de Cul­tura de Girona s’asseurà per pri­mer cop als coman­da­ments d’un orgue tra­di­ci­o­nal i analògic. Després d’algu­nes pre­ses de con­tacte prèvies, al con­cert d’aquest diven­dres Viarnès ofe­rirà algu­nes espe­cu­la­ci­ons sono­res de caire expe­ri­men­tal per enllaçar les pos­si­bi­li­tats de l’orgue amb el seu uni­vers cre­a­tiu habi­tual.

Hype­ror­gan és un pro­jecte que es duu a terme des de dife­rents punts d’Europa i que a Cata­lu­nya ha estat desen­vo­lu­pat pel mes­tre orgue­ner Albert Blan­ca­fort —que també ha cons­truït l’orgue de Mont­ser­rat—. En rea­li­tat, l’hiperor­gue és un orgue de canons tra­di­ci­o­nal però con­tro­lat digi­tal­ment. Aquesta interacció de la tec­no­lo­gia digi­tal en un ins­tru­ment analògic no en canvi a el so, però mul­ti­plica enor­me­ment les pos­si­bi­li­tats inter­pre­ta­ti­ves atès que per­met con­tro­lar molts paràmetres com l’atac o la durada del so i, a més, es poden exe­cu­tar acci­ons que un humà no podria acon­se­guir, com ara arpe­gis o clústers impos­si­bles, de manera que ofe­reix pos­si­bi­li­tats que un humà mai no podria acon­se­guir.

El com­po­si­tor i pia­nista, nas­cut a Igua­lada l’any 1975, va estu­diar a l’esco­la­nia de Mont­ser­rat, un con­text que sens dubte deixa empremta en la seva con­cepció de l’art i en les seves cre­a­ci­ons musi­cals, i a la qual ha con­ti­nuat vin­cu­lat atès que n’ha estat pro­fes­sor de piano durant vint anys. Va con­ti­nuar la seva for­mació al Con­ser­va­tori Supe­rior de Música de Bar­ce­lona es va titu­lar només com a pia­nista sinó també en Fagot i Com­po­sició. Fora del Con­ser­va­tori, Viarnès també s’ha for­mat com a intèrpret de jazz.

Com a intèrpret i com­po­si­tor, mal­grat pro­ce­dir d’una for­mació emi­nent­ment clàssica, el bagatge estilístic de Vuiarnès és ampli: des de Bach a Pärt, pas­sant per Gorecki, Camarón, Davis o Haden, encara que la seva obra se cen­tra estètica­ment en el ter­reny de la música con­tem­porània i el mini­ma­lisme, amb punts de l’estètica electrònica i expe­ri­men­tal actu­als.