Cendoya celebra les ferides pròpies, com a eina d’aprenentatge a ‘Kebo’

Vero Cen­doya cele­bra 15 anys de com­pa­nyia amb un espec­ta­cle que repassa les cica­trius (físiques i men­tals) i les cele­bra. Con­si­dera que, de cada error, en sor­geix un apre­nen­tatge. Com a la tècnica ori­en­tal kint­sugi, quan un artesà recull una ceràmica tren­cada i l’enganxa amb vernís de resina bar­re­jat amb pols d’or, plata o platí aquest ele­ment té més valor que quan estava sen­cer. Kebo és el pin­zell amb què s’unta el vernís. Aquest nom és, pre­ci­sa­ment, el títol de la core­o­gra­fia que s’estrena demà (i només fins diu­menge) al Mer­cat de les Flors.

Cen­doya explica que va ser durant la pandèmia que va tenir temps a revi­sar el seu cos i des­co­brir les feri­des anti­gues. Va pen­sar que es podria fer una tri­lo­gia en què exposés els conei­xe­ments dels errors pre­vis. La pri­mera peça, de car­rer, estre­nada al Sismògraf fa unes set­ma­nes, Cica­trius (o con­trapàs de mamuts i altres feres) ense­nya la soci­a­lit­zació més ances­tral. Ara pro­ven amb l’indi­vidu amb el segon tre­ball: Kebo (Mapa de la pell d’un cos). Cen­doya ja té empa­rau­lada la pro­ducció de la ter­cera peça, Una bri­llant imper­fecció, que s’estre­narà al TNC el curs vinent.

Des de fa set anys, la com­pa­nyia incor­pora balla­rins de diversa capa­ci­tat. Ho fa, des del con­ven­ci­ment que “són bons intèrprets”: La seva diferència aporta uns colors que com­ple­men­ten un qua­dre, en el que habi­tu­al­ment hi raja nar­ra­tiva tea­tral i un incon­fu­si­ble humor. Cen­doya no renun­cia a la seva dansa de car­rer, (La par­tida fa una dècada que ronda per tot el món). A hores, d’ara, tenen set espec­ta­cles actius. Com­prova com la dansa inte­grasa s’ha nor­ma­lit­zat molt més a Europa. Efec­ti­va­ment, reco­neix la direc­tora del Mer­cat, Àngels Mar­ga­rit, Cata­lu­nya té molta feina per avançar, tot i que hi ha com­pa­nyies de dansa inte­grada a Cata­lu­nya, des de fa temps, com ara el Liant la troca de Jordi Cortés.

Les fun­ci­ons de Kebo, que són una copro­ducció de la com­pa­nyia i el Mer­cat jun­ta­ment El Canal de Salt i Cir­cuito CLAPS Spect­ta­colo Dal Vivo, es com­ple­men­ten amb dues pro­pos­tes més inter­na­ci­o­nals, dins del pro­grama Europe beyond access. Per una banda, Diana Nepce amb The other side of the dance: L’acròbata va patir una lesió per una cai­guda i ha trans­for­mat el seu movi­ment per poder con­ti­nuar activa a l’esce­nari (dime­cres i dijous, 18h). L’altra pro­posta és Har­mo­nia de la coreògrafa hon­ga­resa Adri­enn Hód que explora el sig­ni­fi­cat del cos humà en la dansa i la soci­e­tat. Un grup de balla­rins, tant amb dis­ca­pa­ci­tat com sense, posa en qüestió les jerar­quies de la dansa clàssica i també les for­mes supo­sa­da­ment pro­gres­sis­tes de la dansa con­tem­porània. El mun­tatge es podrà veure dijous i diven­dres (20h). Unu­sual Symp­toms és la com­pa­nyia de dansa del The­a­ter Bre­men des del 2012. Amb aquesta peça van rebre el Premi Rudolf Lábán 2023 a la millor peça de dansa d’Hon­gria.