Llibres
Neix Abacus Futur, que integra Abacus, Enciclopèdia, Viena i Suma Llibres
El projecte cooperatiu Abacus ha presentat aquest dimecres Abacus Futur, un nou projecte que integrarà els segells de la pròpia editorial (Ara Llibres, Amsterdam, la Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Enciclopèdia (Univers, La Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge, Catedral), Viena Edicions i Suma Llibres (Navona i Arcàdia). Es tracta d’una proposta editorial i audiovisual que presidirà Jaume Roures –amb qui es va firmar l’acord ahir mateix, tal i com recull l’ACN–, el director general serà Xavier Mallafré i el responsable editorial Ernest Folch. Tal com ha explicat el director general d’Abacus Oriol Soler, la nova empresa busca “ampliar el perímetre” dins l’ecosistema català, incorporant nous formats i continguts.
Soler també s’ha mostrat agraït per la possibilitat d’adquirir els segells d’Enciclopèdia, un acord de compra del qual no s’ha fet públic el preu. Això sí, ha deixat clar que “no s’han quedat amb el deute” i que la compra s’ha fet “amb les garanties legals per no tenir cap problema en un futur”. De fet, l’origen de la integració sorgeix per les dificultats econòmiques d’Enciclopèdia Catalana arran de la creació de l’empresa de distribució Entredós, que la van obligar a presentar un expedient de regulació d’ocupació.
“Hem fet esforços importants per recuperar-ho, perquè la gent que hi era pugui seguir treballant i exercir de bressol per tot això, ja que no tothom té com a punt de partida el bagatge que hi haurà, tot això ens ha unit”, ha explicat Roures. D’altra banda, els dos representants han confirmat que els segells actuals “continuaran desenvolupant coses amb la seva marca”, ja que es tracta d’un projecte en que cadascú ha de poder “desenvolupar allò que sap fer” en un ecosistema més fort.
Més de mig milió d’exemplars venuts
La suma de les editorials que formen part d’Abacus Futur, tal i com continua informant ACN, acumulen durant el 2023 més de mig milió d’exemplars venuts, més de 300 novetats publicades, un catàleg de més de 5.000 referències actives i més de 25 títols apareguts a les llistes de títols més venuts de ficció, no-ficció i infantil-juvenil, segons Librired. En termes de facturació – incloent la part audiovisual – l’any passat es van facturar al voltant de 20 milions d’euros (MEUR).
En quant a l’organigrama, Soler ha destacat que la idea passa per tenir una empresa que no s’estructuri a través d’un model “vertical”, sinó que els diferents projectes funcionin “d’una forma autònoma”. Entre els primers noms confirmats ja hi ha el de Xavier Mallafré, com a director general, i el d’Ernest Folch, com a director editorial, que incorporarà el talent d’editors amb una gran trajectòria com Ester Pujol, Joan Carles Girbés, Isabel Monsó, Enric Viladot, Blanca Pujals, Montse Ingla i Antoni Munné, Pema Maymó, Raül Garrigasait i Estefanía Martín.
Pel que fa a la llengua, si bé hi haurà una aposta clara per la llengua catalana també s’hi podran trobar títols en castellà o, fins i tot, en anglès. El nou grup tindrà la seu al carrer del Peu de la Creu de Barcelona (l’antiga seu del Grup62).
Una clara aposta pels continguts audiovisuals
Abacus Futur també incorporarà els projectes audiovisuals que desenvolupa Abacus, als quals s’hi afegirà Jaume Roures quan acabi els seus compromisos audiovisuals actuals. Aquesta és una de les particularitats sorgides del moviment empresarial, que preveu ampliar l’oferta actual amb més continguts multimèdia, audiovisuals, o d’altres formats més radiofònics. Soler ha apuntat que la llavor nascuda de la compra dels segells d’Enciclopèdia amb Roures ha permès ampliar “el perímetre” per fer més coses dins el mateix àmbit de continguts en català.
“El projecte neix amb la vocació de ser útil”, ha insistit, “però també humil, perquè funcionarem d’una forma pausada i tranquil·la”. En la mateixa línia s’ha expressat Roures, que ha deixat clar que l’ampliació de la branca audiovisual respon a la necessitat de “donar unes eines” a la societat a través d’un contingut que ha de jugar “un paper” en allò que entén com una “responsabilitat social”. “Que la gent faci coses i que les faci amb llibertat i autonomia”, ha assenyalat, recordant que la proposta arriba en un moment en que les industries són cada vegada més grans i que tota empresa necessita una musculatura.
