El Liceu infla de romanticisme ‘top’ el tràgic destí d’‘Adriana Lecouvreur’

Acci­den­tat retorn de la copro­ducció inter­na­ci­o­nal d’Adri­ana Lecouv­reur. L’òpera més emblemàtica de Fran­cisco Cilèa juga al tea­tre dins del tea­tre, en ins­pi­rar-se en el mite d’una actriu que s’ena­mora d’un mili­tar i que aca­barà morint enve­ri­nada per la seva rival. El títol, sota la direcció de DavidMc­Vi­car, aposta “pel roman­ti­cisme més top” en la posada en escena, qua­li­fica el direc­tor repo­si­tor Jus­tin Way. Les bai­xes de Jonas Kauf­mann (Mau­ri­zio), Ele­o­nora Buratto (Adri­ana) i Anita Rach­ve­lish­vili (prin­cesa de Boui­llon) per cau­ses diver­ses, han pro­pi­ciat que Roberto Alagna, Alek­san­dra Kur­zak i Clémen­tine Mar­gaine res­pec­ti­va­ment assu­mei­xin els rols per sal­var una pro­ducció esti­mada, però que, fins ara, ha patit l’ombra romàntica del mal pre­sagi. La peça, que no es pro­gra­mava des del 2012 (Alagna ja feia el paper de Mau­ri­zio) es repre­sen­tarà en set oca­si­ons del 16 al 29 de juny al Liceu. És una cele­brada copro­ducció del Gran Tea­tre del Liceu, Royal Opera House (Lon­dres), Opéra de Paris, Wie­ner Sta­at­so­per i San Fran­cisco Opera.

Per al mes­tre Patrick Sum­mers, el com­po­si­tor bel­can­tista Fran­cesco Cilèa, con­tem­po­rani de Puc­cini, li devia fal­tar ambició per fer-se valo­rar més enllà d’aquesta òpera. Tot i que va morir el 1950 només se li reco­neix popu­lar­ment aquesta com­po­sició estre­nada el 1902 a Milà (al 1903, ja es va fer una pro­ducció al Liceu). Sum­mers con­si­dera que, fins a la I Guerra Mun­dial va haver una “gran efer­vescència” d’òperes, tot i que final­ment, hagi aca­bat pre­do­mi­nant Gia­como Puc­cini (Madama But­terfly, La Bohème, Tosca). El direc­tor musi­cal tit­lla aquest lli­bret com un pre­ce­dent de Hollywood, amb un des­ple­ga­ment “que va més enllà del fil argu­men­tal”.

La soprano Alek­san­dra Kur­zak s’ha com­promès a can­tar els 4 pri­mers pas­sis, movent les fun­ci­ons que ja tenia pac­ta­des al Real de Madama But­terfly. Debuta en el rol d’Adri­ana. Assu­meix el risc d’enca­de­nar dos per­son­tat­ges emblemàtics amb pocs dies, amb la con­fiança de cele­brar els seus 25 anys de car­rera lírica i havent demos­trat que va sor­tir-se’n bé del repte Turan­dot/ Madama, plan­te­jat fa uns anys. Víctor García de Gomar ha optat per ampliar les fun­ci­ons a una jove veu, Vale­ria Sepe, d’una a tres fun­ci­ons, el que pot sig­ni­fi­car tota una empenta a la seva car­rera.

Els tenors Fred­die De Tom­maso i Roberto Alagna són Mau­ri­zio. Per a De Tom­maso que se sent molt agraït al Liceu, d’on va ini­ciar la seva car­rera pro­fes­si­o­nal gràcies al Premi Tenor Viñas i perquè per­cep que és molt ben rebut pel públic, el seu per­so­natge és molt atrac­tiu perquè mos­tra un caràcter que va “del deure del sol­dat a la dolçor d’un amant”.