Llibres

Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

L’autor figuerenc recopila trenta-sis (micro)contes sota la influència de Stephen King i, sobretot, Lovecraft, en un llibre que presenta dijous a la Llibreria 22 de Girona

A David Ruiz (Figue­res, 1976) molts el conei­xen pel sobre­nom de Calla­han, que ell mateix accepta amb orgull com a entu­si­asta que és de Clint Eastwood i del per­so­natge de ficció que aquest va miti­fi­car a Harry el Brut. Una màscara com les que molts por­tem a sobre per a sobre­viure en una soci­e­tat cons­truïda a base de capes i més capes, tan­tes que cada vegada costa més veure’s un tal com és al mirall.

En Calla­han, incapaç d’escriure una auto­bi­o­gra­fia, ni cap neces­si­tat que en té, ha pre­fe­rit fer la màxima de Step­hen King d’“escriure per des­co­brir què penso” i rega­lar-nos un nou lli­bre de ficció quasi una dècada després d’aquell seu debut lite­rari que va ser l’entra­nya­ble El crit de les ultra­co­ses (Cur­bet Edi­ci­ons, 2015). Es titula Insània. Con­tes i mal­sons d’un friki per­tor­bat (Cal·lígraf) i amb ell recull trenta-sis (micro)con­tes escrits al llarg de deus anys que par­len de pors, de cri­sis men­tals, d’angoi­xes i trau­mes la majo­ria no superats que no fan més que des­criure qui en rea­li­tat hi ha rere aquest per­so­natge que sí sap ale­grar-nos el dia més que no pas espan­tar-nos-el, que també en algun relat.

Perquè l’humor ho impregna tot, una altra cui­rassa de ciment armat amb què l’autor sem­pre s’ha pro­te­git, ten­dint a fer humor de tot encara que no ho vul­gui. “Soc un mono­lo­guista frus­trat”, con­fessa. També el sexe és molt pre­sent en molts moments, en aquest cas diu ell, que no n’és ple­na­ment cons­ci­ent. Dei­xem’-ho aquí...

Quan li pre­gun­tem si és un tas­ta­o­lle­tes cre­a­tiu i es queda pen­sa­tiu fins que reco­neix que sí, que ho és i que el defi­neix molt bé. És lli­cen­ciat en Història i en Comu­ni­cació, Publi­ci­tat i Rela­ci­ons Públi­ques, exer­ceix de pro­fes­sor i ha estat crític de cinema i sèries (era un dels mem­bres d’Els Bas­tards), arti­cu­lista, curt­me­trat­gista pre­miat i direc­tor de la websèrie satírica Sca­letti (2013) i els llarg­me­trat­ges Sant Martí (2018) i El saba­ter d’Ordis (2022). I li encanta escriure. Relats curts sobre­tot? “Sí, m’hi sento molt còmode, pot­ser perquè vaig estu­diar Publi­ci­tat i ales­ho­res prac­ticàvem molt a fer eslo­gans o apor­tar idees. Però també si tingués pasta faria més pelis llar­gues o perquè no, escriure tea­tre”, acla­reix. Ell con­si­dera que tot és un joc o almenys ell s’ho pren així: “Nar­rar és un joc en què es pro­posa un repte, expli­car una història que el lec­tor (o l’espec­ta­dor) entri a jugar”.

Pel que fa als refe­rents, sí que reco­neix la influència de Step­hen King mal­grat en cri­tica que quasi mai sàpiga con­cloure satis­factòria­ment els seus relats. “Es queda amb els plan­te­ja­ments”, remarca. Per pre­fe­rir cita a Love­craft, per la capa­ci­tat que tenia per crear uni­ver­sos pro­pis, par­tint de zero, que esde­ve­nen refe­rents. Amb la volun­tat de cons­truir algun mite propi tro­bem al lli­bre La roca de l’escro­fall, amb aquells bos­cos de les Albe­res, un punt de folk-hor­ror i la mito­lo­gia d’uns homes-sen­glars que de ben segur l’autor de Pro­vi­dence en dona­ria el seu vist-i-plau.

Diu que sí que creu en el més enllà o, millor dit, que “vol­dria creure-hi, com en Mul­der, però costa amb tant xar­latà”. D’aquí a que les nar­ra­ci­ons hi apa­rei­xen brui­xes, fan­tas­mes, xiu­xi­ueigs, ulls ten­ta­cu­lars, zom­bis, uni­corns, vibra­dors... Jo no sé si en David, en Calla­han o en David Calla­han Ruiz te la clava fins al fons, com bé diu l’escrip­tora Anna Car­re­ras a l’epíleg (que podria ser un pròleg), però sí sé que en David tras­pua som­nis (ater­ri­dors) i mal­sons (mera­ve­llo­sos) com­par­tits o que ho seran a par­tir d’ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.