Música

Crítica

Una gran intensitat

Kozhukhin va crear una colpidora ressonància al final d’un tema de Ligeti

De manera ines­pe­rada, després del des­cans i abans d’empren­dre la segona part del con­cert que va fer dis­sabte a l’Espai Ter de Tor­ro­e­lla de Montgrí, el pia­nista Denis Koz­huk­hin va adreçar-se al públic per expli­car algu­nes coses de les peces que ja havia inter­pre­tat i sobre la que fal­tava. Ho va fer en cas­tellà, que devia apren­dre durant la seva estada a Madrid com a estu­di­ant a l’Escola de Música Reina Sofía. El cas és que Koz­huk­hin va comen­tar que el romàntic Franz Liszt (1811-1886), pro­ta­go­nista d’un pro­grama amb el títol El diabòlic i el diví, va ser un home molt religiós i que ho va expres­sar fins i tot en una peça con­ce­buda en la joven­tut (quan el desig amorós va lliu­rar-lo als pla­ers del cos i la vida mun­dana pari­senca) amb la qual va aca­bar la pri­mera part: Bénédic­tion de Dieu dans la soli­tude, que forma part d’Har­mo­nies poétiques et reli­gi­eu­ses.

Allò que va remar­car, però, Koz­huk­hin és que la vocació espi­ri­tual va apar­tar Liszt del vir­tu­o­sisme i el va acos­tar a un mini­ma­lisme avant-la-let­tre (molt influ­ent, com tot el caràcter expe­ri­men­tal de la seva música per a piano) reflec­tit en les qua­tre peces breus amb les quals va començar el con­cert: La lugu­bre gon­dola, ins­pi­rada per la pre­mo­nició un dia a Venècia de la mort del seu gen­dre, Ric­hard Wag­ner, al qual també va dedi­car, òbvi­a­ment, A la tomba de Ric­hard Wag­ner, inter­pre­tada després d’Ustern!-Sinis­tre-Des­as­tre i Nua­ges gris. Obres greus, algu­nes amb una pal­pi­tació tràgica, que van enca­de­nar-se amb l’estudi núm. 13, L’esca­lier du dia­ble, de György Ligeti, l’únic com­po­si­tor fet pre­sent a banda de Liszt: tots dos eren hon­ga­re­sos. La peça del gran Ligeti va inci­dir en el fet que el títol del con­cert no només feia referència a una qüestió metafísica o a un dilema moral, sinó a les exigències “diabòliques” que pot pre­sen­tar una par­ti­tura. En la seva expli­cació de les peces que fins ales­ho­res havia abor­dat, Koz­huk­hin va expo­sar que aquesta “escala del dia­ble”, escrita a la manera d’una tocata amb una gran irre­gu­la­ri­tat rítmica, demana fins a vuit forte, és a dir, una exe­cució amb un so tan intens que el pia­nista va reconèixer: “Resulta impos­si­ble, si no és que aga­fes una des­tral.”

L’escala del dia­ble de Ligeti vol fer la sen­sació que no s’ha d’aca­bar mai i és així que, dei­xant de tocar el teclat i man­te­nint un peu en un pedal, Koz­huk­hin va crear al final una llarga i col­pi­dora res­sonància.

Aquest encara jove pia­nista de 38 anys, que té el suport del mes­tre Baren­boim, ja havia demos­trat la seva inten­si­tat, a la vegada la seva finesa i també una impli­cació emo­ci­o­nal en la inter­pre­tació. Però encara havia d’afron­tar una dura prova: la Sonata per a piano en si menor, que Liszt va dedi­car a Schu­mann. Koz­huk­hin va anun­ciar-la així: “Dura 30 minuts, però quan la toco tinc la sen­sació que passa tota una vida.” Tot seguit, va fer pre­sents els estats, les emo­ci­ons, les ten­si­ons que conté l’obra, amb el seu dra­ma­tisme, la seva violència, les seves fos­cors i també les esca­les a gran velo­ci­tat, fins a un reco­lli­ment final.

La sonata de Liszt pot esgo­tar un pia­nista, però Koz­huk­hin va treure for­ces per a tres pro­pi­nes, començant pel cèlebre Pre­ludi en do sos­tin­gut menor, una peça juve­nil de Rakh­ma­ni­nov que el com­po­si­tor va arri­bar a odiar de tant que la hi dema­na­ven. Després, Pri­ma­vera, una de les “peces líriques” del noruec Edvard Grieg, abans de rema­tar-ho amb un altre rus: Txaikovski, del qual va tocar A l’Església, que clou l’Àlbum per la joven­tut. En la nota biogràfica de Koz­huk­hin, no hi cons­tava que és rus, però ho sabíem i es notava en la seva emo­ti­vi­tat inter­pre­ta­tiva. Que la dedi­catòria de l’última peça sigui un mis­satge de pau: Una oració per a tots.

Denis Kozhukhin
Festival de Torroella. Auditori Espai Ter (Torroella de Montgrí) 17 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.