Cinema

Crítica

Resultats desiguals d’una ocurrència

M’atre­vi­ria a dir que Mar­ce­llo Mas­tro­ianni és un dels actors cine­ma­togràfics més carismàtics que han exis­tit i que la seva per­so­na­li­tat resulta simpàtica, encara que els seus per­so­nat­ges no sem­pre ho siguin. Això fa que l’home­natge a l’actor, a través de la seva filla Chi­ara Mas­tro­ianni, per part de Chris­tophe Honoré a Mar­ce­llo mio pugui des­per­tar d’entrada una certa sim­pa­tia. Però també un temor (que pot con­fir­mar-se amb la visió de la pel·lícula a la vegada que aquesta, estra­nya­ment, pot rea­fir­mar la sim­pa­tia) con­si­de­rant que par­teix d’una ocurrència que apro­fita la sem­blança de Chi­ara Mas­tro­ianni amb el seu pare: ima­gi­nar que, en un moment de crisi d’iden­ti­tat, l’actriu es trans­forma en Mar­ce­llo Mas­tro­ianni. Això suposa una explo­ració en ella mateixa, sem­pre dins el joc d’una ficció en què no deixa d’encar­nar un per­so­natge, men­tre cons­tata una pèrdua de la memòria cinèfila que fa que no se la iden­ti­fi­qui amb Mas­tro­ianni. Pot sem­blar que pràcti­ca­ment només la seva mare, una Cat­he­rine Deneuve que li recorda que també és filla seva, només reco­neix que Chi­ara s’ha con­ver­tit en el seu antic amant. Fins arri­bar a un moment rar, un dels més bells i sens dubte enigmàtics del film, en què una ines­pe­rada remem­brança fa que la besi i li digui “amor meu”.

Davant la pèrdua de memòria cinèfila, Chris­tophe Honoré, de fet un direc­tor força mitòman i pro­cliu als home­nat­ges, l’exer­ceix i asso­cia Mar­ce­llo Mas­tro­ianni a part del gran cinema italià, de manera par­ti­cu­lar a Fellini amb una sèrie d’al·lusi­ons, cita­ci­ons, imi­ta­ci­ons i recons­truc­ci­ons que fan l’efecte d’un pas­titx. Allò que en surt de tot ple­gat, sense arri­bar a caure mai en un ridícul que voreja, és força desi­gual: hi ha moments emo­tius, d’altres de banals. No deixa d’haver-hi una certa con­des­cendència amb la pròpia ocurrència. I, al cap­da­vall, l’home­natge també hi és a Chi­ara Mas­tro­ianni i a Cat­he­rine Deneuve, pot­ser les dues actrius favo­ri­tes d’Honoré i recur­rents en el seu cinema.

Marcello mio
Director: Christophe Honoré Intèrprets: Chiara Mastroianni, Catherine Deneuve, Fabrice Luchini
França, 2024


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.