Llibres

CRÍTICA

Conseqüències d’un confinament invers

Jordi de Manuel (Bar­ce­lona, 1962) és un pro­fes­sor de bio­lo­gia i escrip­tor que s’ha fet un nom a la lite­ra­tura cata­lana tant per la seva obra de ciència-ficció com de gènere negre, a més de ser autor d’una desena de títols de LIJ. La seva dar­rera publi­cació per a adults, Àcars, és una obra de ciència-ficció (tem­po­ral­ment l’acció se situa entre 2037 i 2050, com apun­ten referències de les pàgines 25, 36 i 119) que hem de cata­lo­gar entre la novel·la i la nar­ració breu, com el mateix autor ens adver­teix en una nota pre­li­mi­nar (p. 12-13): “però més que una novel·la, pre­te­nia escriure un seguit de nar­ra­ci­ons que arran­ques­sin d’un mateix fet i que com­par­tis­sin per­so­nat­ges i esce­na­ris.”

I Àcars és això: un con­junt d’onze nar­ra­ci­ons, dis­tribuïdes en dos blocs (“Nit de Sant Joan” i “Després del sols­tici”) de cinc cadas­cun més un epíleg (publi­cat ante­ri­or­ment, com ens adver­teix una nota final, p. 147), que arren­quen d’un mateix fet, que sin­te­titza molt bé, i en un llen­guatge col·loquial, un dels per­so­nat­ges: “una bes­ti­ola que se’t fica per dins, sota les ungles, pels forats del cos, i quan t’arriba al cor et con­ti­nua devo­rant.” (p. 32). Són uns àcars que els científics ano­me­nen Sar­cop­tes mio­car­dis i que en pocs dies s’han escam­pat per la ciu­tat de Bar­ce­lona i hi cau­sen una mor­tal­dat que fa que les auto­ri­tats (el pre­si­dent de la República i els con­se­llers, asses­so­rats per científics) hagin de pren­dre mesu­res dràsti­ques: fer que tota la població s’ins­tal·li al car­rer, per poder eli­mi­nar de pisos i locals tot allò que pot alber­gar àcars: coi­xins, cati­fes, mata­las­sos, lli­bres... Per això l’ope­ració s’ano­mena Fah­ren­heit i els bom­bers (sobre­tot un, en Joel, que és pro­ta­go­nista i nar­ra­dor en pri­mera per­sona de qua­tre de les nar­ra­ci­ons) hi tenen tant pes, com en la novel·la de Ray Brad­bury. 

 L’esce­nari, ja l’he apun­tat, és Bar­ce­lona (car­rers, pla­ces, parcs i plat­ges amb noms ben con­crets) i vol­tants (Coll­se­rola per exem­ple). Pel que fa als per­so­nat­ges, a més dels bom­bers ja esmen­tats, n’hi tro­bem una bona colla i d’allò més diver­sos: una sen­se­sos­tre, la Malena Ruiz i el seu gos Bingo; l’Isi­dre i la Joana, ella amb demència senil i ell abo­cat a pren­dre una decisió radi­cal; en David Pou i els seus fills; l’Imran Faruk , el científic aracnòleg que tro­barà l’àcar cau­sant de la pandèmia i en pro­po­sarà el nom; etc.

 Com diu l’autor a la nota ini­cial esmen­tada: “Un con­fi­na­ment plàcid a casa no té tanta força com que es giri la truita: tot­hom al car­rer. Una situ­ació que faci­lita una dis­secció més pro­funda de la natu­ra­lesa humana, que crec que és el que ha d’ambi­ci­o­nar la lite­ra­tura.” I se’n surt, cer­ta­ment, ja que el pas del temps i l’empit­jo­ra­ment de la situ­ació fa sor­tir la part més fosca i bes­tial de l’ésser humà, com es veu, sobre­tot, en el segon bloc, amb esce­nes d’una gran bru­ta­li­tat i des­hu­ma­nit­zació, al cos­tat d’algu­nes de ple­nes de ten­dresa, val a dir-ho.

 Una obra cer­ta­ment ori­gi­nal i inno­va­dora; una obra angoi­xant i gosa­ria dir que pes­si­mista i tot, ja que tenim la sen­sació que no se salva cap dels pro­ta­go­nis­tes, dels quals a més ens agra­da­ria saber mol­tes coses més; una obra d’aque­lles que ens fan refle­xi­o­nar sobre la natu­ra­lesa humana i sobre si és aquest el futur que volem; una obra, però, que ens hau­ria agra­dat que hagués pas­sat per un bon cor­rec­tor d’estil i lingüístic.

Àcars
Autor: Jordi de Manuel
Editorial: Obscura. Barcelona, 2024
Pàgines: 147


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.