Llàtzer Garcia empatitza amb l’actitud passiva de ‘Bartleby’, a La Planeta

Her­man Mel­vi­lle, l’autor de la popu­lar novel·la d’aven­tu­res Moby Dick, té enca­te­ri­nats un gra­pat de lec­tors pel per­so­natge mis­teriós de l’escri­vent Bart­leby. Ara, Llàtzer Gar­cia en fa una adap­tació en forma de monòleg, inter­pre­tat per Albert Prat. Bart­leby s’estrena a Tem­po­rada Alta (de diven­dres a diu­menge a La Pla­neta) i poste­ri­or­ment farà tem­po­rada a la Sala Beckett.

Prat és l’advo­cat que compta amb el teòric suport de Bart­leby, un jove copista amb una acti­tud de resistència pas­siva davant les fei­nes que se li assig­nen. L’absència de Bart­leby en escena accen­tua la seva presència espec­tral, un recurs que apro­fun­deix en la com­ple­xi­tat psi­cològica de la nar­ració. A través de la veu de l’advo­cat, el públic des­co­brirà la frus­tració, la com­passió i la fas­ci­nació que des­perta aquest per­so­natge sin­gu­lar.

El dra­ma­turg gironí, habi­tual a la pro­gra­mació del Tem­po­rada Alta (Els somnàbuls, 2019; No m’obli­deu mai, 2018; Els nens des­a­graïts, 2017; La pols, 2016; Sota la ciu­tat, 2015, entre d’altres) va ser autor resi­dent de la Sala Beckett la tem­po­rada 2022/23 i hi va estre­nar Al final, les visi­ons. Ara hi tor­narà (del 20 de febrer al 9 de març) amb aquesta peça en què la rèplica “m’esti­ma­ria més no fer-ho” genera una reve­la­dora acti­tud. L’autor ha par­tit de la tra­ducció de Carme Camacho, publi­cada per Edi­ci­ons Ela Gemi­nada. Publi­cat l’any 1853, aquest “m’esti­ma­ria més no fer-ho”, adqui­reix un sig­ni­fi­cat relle­vant en el con­text del capi­ta­lisme inci­pi­ent de Wall Street, esde­ve­nint una metàfora de la resistència pas­siva i de l’ali­e­nació de l’indi­vidu dins del sis­tema labo­ral; un cant, doncs, al qüesti­o­na­ment del capi­ta­lisme.

La nar­ració de Bart­leby s’ha dut vàries vega­des a l’escena. Va ser el mateix Llàtzer Gar­cia que va diri­gir una versió de José Sanc­his Sinis­terra que van inter­pre­tar Prat, amb Jordi Rico i Mel Sal­va­ti­erra, en la Tar­dor Sanc­his de l’any pas­sat a la Beckett. El 2005 era el dra­ma­turg i direc­tor Ever Blanc­het que feia una altra enigmàtica peça a la Sala Ver­sus. La van pro­ta­go­nit­zar els actors d’El Naci­o­nal No ens Vol (Prat, amb David Ver­da­guer i Sergi Vallès) i Ivan Cam­pi­llo.