Olot ha respirat llum i foc

Durant dos ves­pres –diven­dres i dis­sabte–, Olot ha tor­nat als orígens, al foc, de la mà de Lluèrnia, el fes­ti­val del foc i de la llum. Les coses essen­ci­als res­pi­ren auten­ti­ci­tat, i això és un atrac­tiu poderós. Lluèrnia ha estat una altra vegada un èxit de públic. La ciu­tat s’ha omplert de visi­tants i autòctons que no s’han vol­gut per­dre l’espec­ta­cle d’aquest fes­ti­val. Però, sobre­tot, ha estat un èxit per la impli­cació en un pro­jecte col·lec­tiu que pot tirar enda­vant gràcies a la col·labo­ració de molts volun­ta­ris i la par­ti­ci­pació de mol­tes enti­tats. Per posar només dos exem­ples, hi han fet mun­tat­ges els resi­dents dels cen­tres de dia i residències de la gent gran Mont­sa­copa i La Cari­tat –amb un magnífic mun­tatge amb les papa­llo­nes com a pro­ta­go­nis­tes–, els alum­nes dels ins­ti­tuts –un labe­rint de llum– i esco­les de primària i infan­til de la ciu­tat –un mun­tatge molt sug­ge­ri­dor de façanes d’edi­fi­cis. Tot ple­gat al cos­tat d’artis­tes i cen­tres de dis­seny, art i arqui­tec­tura d’arreu del ter­ri­tori català.

El resul­tat ha estat prop d’una tren­tena de mun­tat­ges de llum i foc, que, en aquesta ocasió, han omplert el cen­tre, el cim i la falda del volcà Mont­sa­copa. Ha estat molt espec­ta­cu­lar L’hort de la llum, el mun­tatge de Pau Sar­que­lla i Carme Tor­res per encàrrec de l’orga­nit­zació. Una al·lego­ria als focs a terra que reu­nien les famílies quan no hi havia llum elèctrica. En el seu cas, el foc s’enfi­lava per una espec­ta­cu­lar xeme­neia en forma de columna i envol­tat per un escon gegant. També han estat molts cele­brats l’obe­lisc dau­rat gegant del Mor­rot, un símbol de pro­tecció dels fara­ons, i en aquest cas dels espec­ta­dors, i l’home­natge al món cas­te­ller, amb un cas­tell de figu­res il·lumi­na­des que ocu­pava tot el cen­tre de la plaça de braus.

Al cos­tat d’aques­tes estruc­tu­res gegants, hi havia mun­tat­ges més modes­tos quant a les dimen­si­ons, com ara els glòbuls rojos de la plaça Camp­denmàs i la ins­tal·lació geomètrica de la plaça de Can Joa­ne­tes. Han estat més col­pi­dors els estris del pati de l’hos­pici, on els visi­tants amb els mòbils podien gene­rar les ones magnètiques que es traduïen en sons, i els potents focus del car­rer del Tura que con­vi­da­ven a refle­xi­o­nar sobre el traspàs dels humans.

En fi, llum i foc, sobre­tot molta llum, per tor­nar als orígens d’Olot.