Pàmies: “La novel·la és monògama; el conte, polígam”

Tres novel·les analògiques (Qua­derns Crema) de l’escrip­tor Sergi Pàmies (París, 1960) és el volum que aplega La pri­mera pedra (1990), L’ins­tint (1992) i Sen­ti­men­tal, (1995). En el pròleg inèdit d’aquest nou volum, l’autor explica la seva pre­di­lecció pels con­tes, els quals ha pogut enca­bir de forma més natu­ral a la seva vida amb dife­rents títols publi­cats al llarg dels anys. “La novel·la és monògama i el conte polígam”, recull ACN: una novel·la reque­reix més temps i dedi­cació. Pàmies també ha reco­ne­gut que el lli­bre ha estat per a ell un exer­cici “de memòria” en què s’ha reco­ne­gut més “amb l’escrip­tor” que no pas amb la “per­sona” de lla­vors.

Més de tres dècades després de la pri­mera, tor­nar a visi­tar-les s’ha vis­cut com una mena “de viatge al pas­sat” per des­co­brir un autor amb “una ener­gia dife­rent”. “Entre les coses que m’han sorprès hi ha el fet que era un escrip­tor més estricte pel que fa a l’estil”, ha admès Pàmies, “no m’espe­rava des­co­brir que amb els anys he gua­nyat lli­ber­tat”.

També ha admès que hi ha tro­bat un gaudi dife­rent de l’actual. “Venia més de la teme­ri­tat, amb molta ener­gia i ambició, però amb cer­tes imper­fec­ci­ons”, ha afe­git. També ha recor­dat que en aquell moment era un escrip­tor jove, que va gau­dir d’un bon moment, “rela­ti­va­ment pacífic” i amb “molta lli­ber­tat cre­a­tiva”. “Va ser una època pròspera i molt bona per ser jove”, ha subrat­llat.

En paral·lel, Pàmies ha vol­gut des­ta­car el paper que va tenir l’escrip­tor Quim Monzó pels autors de la seva gene­ració, a qui va obrir un camí. “Va reno­var un model de llen­gua que no exis­tia i el va omplir d’un públic”, ha recor­dat, “no tenia la pre­tensió de ser modern, però ho va ser total­ment i en l’actu­a­li­tat el trobo a fal­tar”.

Segons Pàmies, la decisió d’agru­par les tres novel·les en un sol lli­bre ha estat una decisió més aviat edi­to­rial. Per un cos­tat, per faci­li­tar que els tres títols no que­des­sin des­ca­ta­lo­gats en algun moment, però també per rei­vin­di­car aquesta faceta de l’escrip­tor, molt més cone­gut pels con­tes que no pas per les novel·les. De fet, ha dei­xat clar que allò que relliga les tres novel·les és només “l’autor i el moment”, ja que totes tres estan plan­te­ja­des de forma dife­rent.

L’autor sent que té mol­tes coses per dir. “Si puc escriure una novel·la que em con­venci la faré, i de con­tes també en con­ti­nuaré fent”, ha asse­gu­rat. En aquest sen­tit, ha dei­xat clar que durant els dar­rers anys ha anat escri­vint coses sense saber si eren con­tes o novel·les i que tot depèn d’allò en què s’acabi trans­for­mant al final.