Un carro per al teatre públic

Perquè un equi­pa­ment públic tin­gui plena jus­ti­fi­cació, cal que sigui pròxim a tots els espec­ta­dors poten­ci­als. Els que hi ha a Bar­ce­lona i els que estan escam­pats a la resta del ter­ri­tori. Sovint, apa­reix aquesta res­pon­sa­bi­li­tat en els dife­rents con­trac­tes pro­grama, però que­da­ven escapçats per la imi­tació pres­su­pos­ta­ria. Des del 2020 (quan es van pre­veure 28 fun­ci­ons de La Ram­bla de les flo­ris­tes i de Soli­tud, tot i que la covid ho va mal­me­tre), hi ha una par­tida extra­or­dinària de Cul­tura per faci­li­tar les gires del TNC. L’ajuda ha anat arri­bant, des del 2023 com a mínim, per a impul­sar gires del Tea­tre Lliure, al Mer­cat de les Flors, el Liceu i L’Audi­tori. Les com­pa­nyies de tea­tre neces­si­ten tenir rodes ben grei­xa­des als car­ros per poder sor­tir de gira.

El Tea­tre Lliure (l’any vinent, cele­bra els 50 anys) va vin­cu­lar-se a les gires inter­na­ci­o­nals afe­gint-se a la Unió de Tea­tre d’Europa (des del juny pas­sat, s’hi ha sumat el TNC). Segons dades dels seus pri­mers 30 anys, dels 2 mili­ons d’espec­ta­dors en tota la història del Lliure, un 25% cor­res­po­nien a gires de les pro­duc­ci­ons (tot i que només actu­a­ven fora el 14% de les fun­ci­ons), segons el resum ofert a la premsa per aquell ani­ver­sari. Real­ment, la tendència de gires del Lliure ha decres­cut molt, des que es va des­in­te­grar la com­pa­nyia que havia refet Àlex Rigola.

En els prop de 30 any del TNC, 3 de cada 10 espec­ta­dors són de fora de les sales de les Glòries. També és cert que en aques­tes dades consta que les copro­duc­ci­ons amb tem­po­rada en una sala pri­vada de Bar­ce­lona com­pu­ten com a gires. I no són xifres resi­du­als, en com­pro­var que hi ha títols com ara El mètode Grönholm al Poli­o­rama (era un títol estre­nat al T6 del TNC que es va estar tres anys seguits al Poli­o­rama) i Mar i cel (després de la Sala Gran, va viat­jar al Victòria) i La importància de ser Frank (amb esta­des al Poli­o­rama, amb l’impuls de La Bru­tal).

Si el Lliure vin­cu­lava les gires a les pro­gra­ma­ci­ons inter­na­ci­o­nals, el TNC ho ha fet, fins ara, al cir­cuit català. En rea­li­tat, les con­di­ci­ons per fer les gires han variat molt i, els dar­rers anys, es feien copro­duc­ci­ons amb com­pa­nyies perquè pogues­sin explo­tar les pro­duc­ci­ons en sales comer­ci­als o gires per Cata­lu­nya.

El repte del Depar­ta­ment de Cul­tura és que la cul­tura de pri­mer nivell arribi a tot el país i afa­vo­rir la des­cen­tra­lit­zació cul­tu­ral amb el suport a les gires dels equi­pa­ments naci­o­nals. En tot cas, aques­tes cam­pa­nyes són limi­ta­des per tal que no siguin impe­di­ments perquè pro­duc­to­res pri­va­des puguin seguir tenint espai en les pro­gra­ma­ci­ons dels tea­tres muni­ci­pals cata­lans.

Les apos­tes d’enguany

El TNC por­tarà tres espec­ta­cles de gira aquest 2025. Anna Karènina, amb adap­tació d’Anna Maria Ricart i direcció de Carme Por­ta­celi, farà una gira inter­na­ci­o­nal (i en català) pels esce­na­ris de Brus­sel·les, Zagreb, Porto, París, Cluj, Miskolc i Ams­ter­dam entre abril i juny. Men­tre, L’ara­nya, el clàssic redes­co­bert d’Àngel Gui­merà amb adap­tació i direcció de Jordi Prat i Coll, girarà per 16 tea­tres públics de Vila­de­cans, Vic, Gra­no­llers, Saba­dell, Mataró, Vila­nova i la Geltrú, Girona, Palma, el Ven­drell, Sant Cugat, Bada­lona, Figue­res, Tar­ra­gona, l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, el Prat de Llo­bre­gat i Man­resa. Aquest mun­tatge va tan­car tem­po­rada, ahir al ves­pre, a la Sala Gran. La pro­ducció Massa bri­llant, escrita i diri­gida per Oriol Puig Grau i coproduïda amb Tea­tres en Xarxa, es veurà entre febrer i abril a Lli­nars del Vallès, Tor­dera, Valls, Llo­ret de Mar, el Ven­drell, Sant Andreu de la Barca i Sant Joan Despí.

El Mer­cat de les Flors fa girar cinc espec­ta­cles de dansa per tot el país fins al desem­bre: Cèl·lula#5, La Quijá de Paloma Muñoz, pro­ducció del Mer­cat de les Flors dins el II Pla d’Impuls a la Dansa; This is not (an act of love & resis­tance) d’Aina Ale­gre; Natu­ral Order of Things de Guy Nader i Maria Cam­pos; Bene­ath de Tho­mas Noone, i Alba d’Aimar Pérez Galí.

El Tea­tre Lliure por­tarà, a par­tir de l’abril, la comèdia Impe­ra­tiu categòric, escrita i diri­gida per Vic­to­ria Szpun­berg, a onze muni­ci­pis: Bada­lona, Saba­dell, Reus, Figue­res, Girona, Rubí, Premià de Mar, Ale­lla, Man­resa, Sant Cugat i Begues. L’espec­ta­cle tracta sobre la pre­ca­rit­zació de la uni­ver­si­tat, l’habi­tatge i la soli­tud. Fora d’aquest parai­gua, el Lliure també pro­grama l’Elec­tra de l’IT Tea­tre Lliure a 5 muni­ci­pis amb la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Per últim, l’orques­tra simfònica del Gran Tea­tre del Liceu durà a l’Audi­tori de Girona, el 17 de maig, un con­cert diri­git per Josep Pons i amb Emi­lie Lan­glais al violí en què inter­pre­ta­ran E. Chaus­son (Poema per a violí orques­tra op. 25) i H. Ber­lioz (Sim­fo­nia fantàstica op. 14). El pas­sat 7 de febrer, l’OBC va por­tar a l’Audi­tori Enric Gra­na­dos de Lleida, en el seu 30è ani­ver­sari, un con­cert diri­git per Jörg Wid­mann i acom­pa­nyat de la soprano Sarah Aris­ti­dou dedi­cat a La reforma de Men­dels­sohn. El reper­tori també va incloure Les Hèbri­des i Andante de la sonata per a cla­ri­net i piano en mi bemoll del com­po­si­tor ale­many, i Ver­such über die Fuge per a soprano, oboè i orques­tra, com­post per Wid­mann.

Per fi, el tea­tre públic viatja fora de Bar­ce­lona en un neces­sari tra­jecte des­cen­tra­lit­za­dor de la cul­tura per a tots.