Maria Muntadas, una pintora per a l’alta burgesia barcelonina

Avui fa sei­xanta anys que va morir la pin­tora, poe­tessa i con­cer­tista María del Dulce Nom­bre Mun­ta­das i Pujol, cone­guda també com a Maria Mun­ta­das de Caparà (Bar­ce­lona, 1890-30 de març de 1965). Era filla d’una família de l’alta bur­ge­sia indus­trial cata­lana. La seva mare era Encarna Pujol i el seu pare, un dels prin­ci­pals intro­duc­tors a Cata­lu­nya de les indústries elèctri­ques, Lluís Mun­ta­das i Rovira, que va ser pre­si­dent del Foment del Tre­ball Naci­o­nal. Quan tenia deu anys va conèixer la filla d’uns amics de la família, Zeno­bia Cam­prubí Aymar, que amb el temps seria una escrip­tora i lingüista de renom. A totes dues els va unir una llarga amis­tat i van deci­dir crear una soci­e­tat que van ano­me­nar Les Abe­lles Indus­tri­o­ses, seguint el model de les que, amb el nom de Sewing Cir­cle, es dedi­ca­ven a cosir roba per als pobres en ciu­tats nord-ame­ri­ca­nes.

Des de ben jove va afi­ci­o­nar-se a les arts. Segons consta en alguns catàlegs d’expo­si­ci­ons va ser dei­xe­ble dels pin­tors Víctor Moya i Ramon Casas. L’any 1907 va ser desig­nada reina dels Jocs Flo­rals del Cin­quan­te­nari d’Anselm Clavé de Bar­ce­lona i la pin­tora Lluïsa Vidal li va fer un retrat per a la revista Femi­nal, sor­gida aquell mateix any com a suple­ment de la revista gràfica La Il·lus­tració Cata­lana. Tres anys més tard va casar-se amb l’engi­nyer català Juli Caparà i Marquès. Tots dos vivien a Casa Mun­ta­das, un edi­fici de Josep Puig i Cada­falch.

Durant els anys vint i trenta va dedi­car-se a fer expo­si­ci­ons indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. La pri­mera mos­tra en què hi ha constància de la seva par­ti­ci­pació va ser en l’Expo­sició d’art (1922) que orga­nit­zava l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Però sobre­tot va ser a les Gale­ries Laie­ta­nes on més vega­des es van poder veure les seves obres. La premsa de l’època en des­ta­cava la tècnica, la deli­ca­desa i la sub­ti­li­tat dels dibui­xos i dels colors que empre­nia i deia que encai­xa­ven per­fec­ta­ment amb el “bon gust” de l’alta soci­e­tat bar­ce­lo­nina. La crítica va valo­rar sobre­tot els seus qua­dres figu­ra­tius Vani­tas i Libélula. Altres peces impor­tants de Mun­ta­das van ser L’hora bella, Coque­te­ria, Sou­brete, La núvia, El man­tell verd, La dona bruna i Con­tra­llum. Pel que fa a les expo­si­ci­ons col·lec­ti­ves, el seu nom apa­reix entre els artis­tes que el novem­bre del 1929 van expo­sar a les Gale­ries d’Art Jorba i també en el catàleg de l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Pin­tura, Escul­tura, Dibuix i Gra­vat que es va fer al Palau de Con­gres­sos en el marc de l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona, on va pre­sen­tar un pas­tel titu­lat Llum zeni­tal. El 1932 va par­ti­ci­par a l’Expo­sició Naci­o­nal de Belles Arts, pre­sen­tant-hi l’obra Retrat de Maria Lluïsa, la seva filla, i pocs anys més tard, a Madrid, va pre­sen­tar altres peces de gran valor com El toca­dor i l’obra titu­lada Ori­en­tal.

El 1936, amb l’esclat de la guerra, ella i el seu marit van tras­lla­dar-se a Sant Sebastià, però un any més tard el seu marit va morir i ella va tor­nar a Bar­ce­lona. A par­tir dels anys qua­ranta va con­ti­nuar amb les seves expo­si­ci­ons i, alhora, va deci­dir-se a obrir una acadèmia de pin­tura. Entre d’altres, va tenir com a dei­xe­bles Maria Teresa de Casa­desús, Eulàlia Bro­tons, Fran­cis Miquel Badia i Rosa Maria (Rose­mary) Masuet, totes elles acti­ves a par­tir dels anys cin­quanta.

Mun­ta­das va ser sem­pre una dona activa cul­tu­ral­ment. A banda de pin­tora, també va ser con­cer­tista i va escriure poe­sia. Durant els anys cin­quanta, cada ter­cer diu­menge de mes, orga­nit­zava a casa seva tertúlies i reu­ni­ons literàries. Se sap que en una d’aques­tes tro­ba­des de l’any 1953 hi van assis­tir el poeta Xavier Armet, el crític Yago César, la vídua del dra­ma­turg Adrià Gual, el pin­tor Josep Gual i l’escul­tor Vas­con­cel. El 1956 el Cer­cle Artístic de Sant Lluc li va orga­nit­zar una expo­sició retros­pec­tiva de les seves obres. Va morir el 1965 al seu domi­cili del número 113 del car­rer Roger de Llúria de Bar­ce­lona.