Cultura
Sense notícies de Gurb
Les fosses comunes
Fa quasi setanta anys que prop de la masia de can Caldet, a Gurb, hi ha una fossa comuna amb els esquelets de soldats republicans morts per les tropes franquistes. Hi ha quatre persones de Gavà que ho sabien, familiars de quatre de les víctimes que hi romanen enterrades. Des del final de la Guerra Civil, aquests parents -tres fills i una neboda d'uns 80 d'anys- hi pelegrinen cada any per Tots Sants per fer-hi una ofrena floral. Van demanar al bisbat de Vic de traslladar els cossos, però se'ls va denegar la petició. A canvi, van dignificar la fossa amb una làpida amb aquest escrit: "Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern, Antonio Olivella, José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939".
Aquesta fossa té el seu origen en les desenes de soldats morts en combat en la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb. Almenys sis soldats de Gavà hi van ser destinats a lluitar. Malgrat la resistència, els republicans van acabar cedint i els quatre gavanencs hi van perdre la vida. Però dos dels supervivents ho van comunicar als familiars, els quals, en saber la notícia, es van desplaçar a Gurb i van contactar amb el pagès de can Caldet que havia enterrat els cossos en un marge al costat d'una riera. Per fi, 70 anys després, els podran oferir un enterrament com Déu mana. Tot just el passat 4 de juny, la Generalitat per fi va posar fil a l'agulla.
Societat civil
La societat civil sempre ha anat un pas per davant de les institucions. De fet, en aquest cas l'actuació és fruit de la reclamació dels familiars. Però històricament els espanyols sempre han anat per davant dels catalans. Mentre a finals dels anys 70 veïns de pobles de Badajoz, Logronyo, Burgos, Palència i Navarra desenterraven a pic i pala els cossos dels desapareguts per enterrar-los dignament, a Catalunya ningú va agafar cap pala. En arribar el cop d'Estat de Tejero, es van paralitzar aquelles poques iniciatives, fins que el 2000 no es va fer pública una altra exhumació. El nét d'un dels afusellats, Emilio Silva, va localitzar les restes del seu avi i dotze persones més a El Bierzo (Lleó). En aquesta ocasió es van utilitzar tècniques arqueològiques i antropològiques forenses per exhumar les restes. L'objectiu ja no era només el trasllat de les restes al cementiri, sinó també identificar la causa de la mort i la identitat. Des d'aleshores, l'Associación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), fundada per Silva, ha exhumat uns 1.200 cossos d'un centenar de fosses.
Sense ajuts
Però tot sense ajut estatal. De fet, la primera subvenció la van aconseguir l'estiu passat. Fins aleshores, les exhumacions s'havien costejat amb diners dels associats i de la butxaca dels familiars. "Sort de l'immens capital humà. Fins i tot han vingut japonesos per oferir ajut. L'Estat té un deute pendent amb molta gent. És vergonyós. No pot ser que delegui en associacions la responsabilitat dels drets humans", diu Silva. A l'Estat, l'aprovació de la llei de la memòria històrica no satisfà ningú. De fet, encara no s'ha definit el seu articulat. "On més s'ha avançat és en la nacionalitat dels brigadistes internacionals. Amb això ja està tot dit", opina Silva.
No deu ser per feina. L'ARMH té cinc mil persones reclamades. Però la llei només preveu subvencions, no sempre fàcils d'aconseguir. Aquesta xifra sembla irrisòria comparada amb les quaranta mil fosses que hi ha a Andalusia. Fa un any i mig que s'està exhumant una fossa a Màlaga amb més de cinc mil persones gràcies a subvencions estatals, diners de la Junta i suport de la universitat malaguenya. "A Pinochet el consideren un genocida pels tres mil desapareguts", diu Silva.
A casa nostra, la Generalitat abandera les exhumacions. La llei de fosses, ara en tràmit parlamentari, prioritza la dignificació i senyalització de les fosses per evitar que caiguin en l'oblit, alhora que reconeix el dret a demanar l'exhumació d'una fossa sempre que hi hagi dades historiogràfiques i orals que en certifiquin l'existència. Tot i que Silva prefereix la llei catalana a l'espanyola, no s'està de considerar-la coixa. "Encara que no se'n sàpiga la identitat, tothom es mereix una làpida". No s'ha d'oblidar, a diferència de l'Estat, on predominen les fosses de civils, que a Catalunya les fosses més nombroses són les de soldats, com la de Gurb. I és en aquests casos on manquen testimonis. És per això que no es preveuen gaires exhumacions en territori català.
Tanmateix, Gurb es farà servir com a prova pilot per establir un protocol per a futures exhumacions. A Gurb es van localitzar 13 cossos i les primeres dades confirmen que les bales van ser la causa de la mort. Ara, els esquelets romanen a la UAB tot esperant el setembre per saber els resultats morfològics i les proves d'ADN. A la fossa també s'hi van trobar bales, dues culleres, botons, un ganivet i una ampolla amb un text recordant les víctimes.
Queralt Solé
Gurb és una de les 182 fosses comunes que la Generalitat ha localitzat. La historiadora Queralt Solé (1976), autora de l'estudi Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (Editorial Afers), ha constituït la següent tipologia de fosses: les nascudes de la repressió republicana fruit de les accions d'incontrolats; les dels camps de treball del SIM, la policia política dels comunistes; les de civils represaliats per l'exèrcit franquista el 1938; les de soldats d'ambdós bàndols -front del Segre, la Batalla de l'Ebre i durant la retirada-; les de represàlies de l'exèrcit republicà en retirada; les d'hospitals militars i les de civils represaliats el 1939.
La majoria estan concentrades a l'oest del Principat, del Pirineu fins a les Terres de l'Ebre, zona on hi va haver el front de batalla més estable durant la guerra. Malgrat que hi ha soldats dels dos bàndols, hi predominen els republicans. Mentre els sublevats van tenir cura d'enterrar els seus homes, la Generalitat va descurar la tasca, ja que tenia altres prioritats a causa de la delicada situació en què estava.
Pel que fa a les fosses dels incontrolats, a part de la de Montcada i Reixac, pendent d'exhumació, la resta es van obrir en l'època, ja que el govern no volia que els assassinats quedessin impunes. Moltes vegades les víctimes eren tan sols gent de missa.
Aquesta fossa té el seu origen en les desenes de soldats morts en combat en la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb. Almenys sis soldats de Gavà hi van ser destinats a lluitar. Malgrat la resistència, els republicans van acabar cedint i els quatre gavanencs hi van perdre la vida. Però dos dels supervivents ho van comunicar als familiars, els quals, en saber la notícia, es van desplaçar a Gurb i van contactar amb el pagès de can Caldet que havia enterrat els cossos en un marge al costat d'una riera. Per fi, 70 anys després, els podran oferir un enterrament com Déu mana. Tot just el passat 4 de juny, la Generalitat per fi va posar fil a l'agulla.
Societat civil
La societat civil sempre ha anat un pas per davant de les institucions. De fet, en aquest cas l'actuació és fruit de la reclamació dels familiars. Però històricament els espanyols sempre han anat per davant dels catalans. Mentre a finals dels anys 70 veïns de pobles de Badajoz, Logronyo, Burgos, Palència i Navarra desenterraven a pic i pala els cossos dels desapareguts per enterrar-los dignament, a Catalunya ningú va agafar cap pala. En arribar el cop d'Estat de Tejero, es van paralitzar aquelles poques iniciatives, fins que el 2000 no es va fer pública una altra exhumació. El nét d'un dels afusellats, Emilio Silva, va localitzar les restes del seu avi i dotze persones més a El Bierzo (Lleó). En aquesta ocasió es van utilitzar tècniques arqueològiques i antropològiques forenses per exhumar les restes. L'objectiu ja no era només el trasllat de les restes al cementiri, sinó també identificar la causa de la mort i la identitat. Des d'aleshores, l'Associación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), fundada per Silva, ha exhumat uns 1.200 cossos d'un centenar de fosses.
Sense ajuts
Però tot sense ajut estatal. De fet, la primera subvenció la van aconseguir l'estiu passat. Fins aleshores, les exhumacions s'havien costejat amb diners dels associats i de la butxaca dels familiars. "Sort de l'immens capital humà. Fins i tot han vingut japonesos per oferir ajut. L'Estat té un deute pendent amb molta gent. És vergonyós. No pot ser que delegui en associacions la responsabilitat dels drets humans", diu Silva. A l'Estat, l'aprovació de la llei de la memòria històrica no satisfà ningú. De fet, encara no s'ha definit el seu articulat. "On més s'ha avançat és en la nacionalitat dels brigadistes internacionals. Amb això ja està tot dit", opina Silva.
No deu ser per feina. L'ARMH té cinc mil persones reclamades. Però la llei només preveu subvencions, no sempre fàcils d'aconseguir. Aquesta xifra sembla irrisòria comparada amb les quaranta mil fosses que hi ha a Andalusia. Fa un any i mig que s'està exhumant una fossa a Màlaga amb més de cinc mil persones gràcies a subvencions estatals, diners de la Junta i suport de la universitat malaguenya. "A Pinochet el consideren un genocida pels tres mil desapareguts", diu Silva.
A casa nostra, la Generalitat abandera les exhumacions. La llei de fosses, ara en tràmit parlamentari, prioritza la dignificació i senyalització de les fosses per evitar que caiguin en l'oblit, alhora que reconeix el dret a demanar l'exhumació d'una fossa sempre que hi hagi dades historiogràfiques i orals que en certifiquin l'existència. Tot i que Silva prefereix la llei catalana a l'espanyola, no s'està de considerar-la coixa. "Encara que no se'n sàpiga la identitat, tothom es mereix una làpida". No s'ha d'oblidar, a diferència de l'Estat, on predominen les fosses de civils, que a Catalunya les fosses més nombroses són les de soldats, com la de Gurb. I és en aquests casos on manquen testimonis. És per això que no es preveuen gaires exhumacions en territori català.
Tanmateix, Gurb es farà servir com a prova pilot per establir un protocol per a futures exhumacions. A Gurb es van localitzar 13 cossos i les primeres dades confirmen que les bales van ser la causa de la mort. Ara, els esquelets romanen a la UAB tot esperant el setembre per saber els resultats morfològics i les proves d'ADN. A la fossa també s'hi van trobar bales, dues culleres, botons, un ganivet i una ampolla amb un text recordant les víctimes.
Queralt Solé
Gurb és una de les 182 fosses comunes que la Generalitat ha localitzat. La historiadora Queralt Solé (1976), autora de l'estudi Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (Editorial Afers), ha constituït la següent tipologia de fosses: les nascudes de la repressió republicana fruit de les accions d'incontrolats; les dels camps de treball del SIM, la policia política dels comunistes; les de civils represaliats per l'exèrcit franquista el 1938; les de soldats d'ambdós bàndols -front del Segre, la Batalla de l'Ebre i durant la retirada-; les de represàlies de l'exèrcit republicà en retirada; les d'hospitals militars i les de civils represaliats el 1939.
La majoria estan concentrades a l'oest del Principat, del Pirineu fins a les Terres de l'Ebre, zona on hi va haver el front de batalla més estable durant la guerra. Malgrat que hi ha soldats dels dos bàndols, hi predominen els republicans. Mentre els sublevats van tenir cura d'enterrar els seus homes, la Generalitat va descurar la tasca, ja que tenia altres prioritats a causa de la delicada situació en què estava.
Pel que fa a les fosses dels incontrolats, a part de la de Montcada i Reixac, pendent d'exhumació, la resta es van obrir en l'època, ja que el govern no volia que els assassinats quedessin impunes. Moltes vegades les víctimes eren tan sols gent de missa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
