Bebe busca la normalitat

Bebe no va voler ser mai un fenomen, però l'èxit fulgurant del seu primer disc, Pafuera telarañas (2004), gràcies a cançons com ara Malo, la van convertir exactament en això: en tot un fenomen. “Ara no vull saber res de fenòmens. Busco la normalitat”, diu aquesta dona, cantant i actriu, valenciana només de naixement (1978) i extremenya de sentiment, mare recent d'una nena anomenada Candela.

Si el juny del 2006 Bebe va anunciar que deixava la música per desintoxicar-se de les gires intenses, dels premis i la sobreexposició mediàtica, fa un any i mig va decidir tornar-hi, posant ella les condicions i el ritme de treball desitjat. El resultat va ser un disc titulat Y. I punt.

“Ara em sento molt més segura i tinc les coses molt més clares sobre el que vull fer”, diu. I, pel que fa a la seva agenda, sembla que ha trobat un cert equilibri i no li falta feina en aquests temps de crisi, però tampoc està estressada: “Faig més o menys un concert a la setmana i, per tant, no em puc queixar”, diu Bebe, que demà passat presentarà en directe Y. a la sala simfònica de l'Auditori de Girona (21 h; entrades de 10, 20 i 28 euros), dins del festival Temporada Alta.

Tot i el temps passat entre tots dos discos, Bebe va tornar a sol·licitar els bons serveis de Carlos Jean com a productor i, en general, ni l'equip musical ni el tècnic van variar gaire entre Pafuera telarañas i Y. “Em va agradar tant el resultat de Pafuera... que vaig decidir confiar en la mateixa gent. No pretenia que el segon disc sonés com el primer: crec que entre tots dos discos es nota un canvi, tant en la part musical com pel que fa a les lletres, però vull evolucionar a poc a poc, sense canvis dràstics”. Els músics que l'acompanyen en directe són també pràcticament els mateixos que van treballar amb ella a l'estudi. Ha marxat el guitarrista Marcos Bayón, però continuen al seu costat Javier Rojas (baix), José Luis Martín (bateria), Guillermo Domercq (percussió), Omar (discjòquei) i els guitarristes Juan José Calzas i Pablo Novoa (Golpes Bajos, La Marabunta), a qui vam veure a Girona per última vegada ara fa tres anys, amb Josele Santiago, a la fira del disc.

Els concerts de Bebe són un bon repàs dels seus dos discos, amb algunes sorpreses. Tot i la seva vocació d'actriu, en concert no barreja les coses: “No faig gaire teatre, ni m'enrotllo gaire entre cançó i cançó. En concert fem bàsicament música”.

Després de les seves profitoses incursions com actriu en pel·lícules com ara La educación de las hadas, de José Luis Cuenca, i Caótica Ana, de Julio Medem, ara Bebe està concentrada al cent per cent en la música, però està oberta a qualsevol projecte escènic sempre que tingui una certa qualitat. “Fins al desembre estarem de gira per l'Estat i després intentarem anar a Amèrica. I suposo que prepararem un nou disc per a l'any vinent”, diu la cantant: una bona notícia per als seguidors que van haver d'esperar gairebé cinc anys per escoltar les cançons d'Y. Cançons amb títols com ara Me fui, La Bicha, Pa mi casa i Busco me, que s'han integrat mot bé en el seu repertori en directe, al costat de Malo, Ella, Con mis manos o Siempre me quedará, del seu primer disc.

Bebe és filla d'una generació “més oberta al món” que va saber treure's de sobre teranyines i prejudicis per mesclar lliurement músiques d'arreu del món i de totes les èpoques. “I tu creus que aquestes mescles no es feien abans?”, pregunta Bebe. Li reconec que sí, que això ja ho feia Veneno. “I Manu Chao!”, afegeix ella.