Les cordes s'obren pas

Un any més Perpinyà ha estat providencial terra d'expansió i descoberta per als amants del jazz que conserven intacta la curiositat i no combreguen amb els encotillaments. Entre divendres i diumenge passats mitja dotzena d'actuacions van capitalitzar la recta final del certamen en forma d'excitant menú degustació. D'aperitius, l'extraordinari solo de contrabaix de Jean-Jacques Avenel i la desafiant aposta free del grup Quatre van deixar palès el vessant explorador del Festival Jazzèbre. Dels plats forts anunciats a la carta, el que es va pair amb més plaer va ser el servit pel trio de John Scofield en companyia de l'experimentat baix de Steve Swalow –té 75 anys!– i la bateria impecable de Bill Stewart. Una lliçó de mestratge i saviesa jazzística que va oferir, a més, l'oportunitat de viure l'estrena de peces com ara September, Plain song i Fast blues. La nit havia tingut un inici prou interessant amb el trio del saxofonista francès Mathieu Donarier, on va sobresortir precisament un altre guitarrista: l'estratosfèric Manu Codja.

Dissabte les cordes continuaven obrint-se pas a la programació amb el trio del llaütista libanès Rabih Abou-Khalil fent de coixí a la veu fadista del portuguès Ricardo Ribeyro. Un coixí, però, que va resultar massa tou i va incitar a la son. Aquella nit les cordes que van triomfar van ser les vocals de l'occità André Minuielle, habitual de la troupe del gran Bernard Lubat, que en companyia de l'acordionista Lionel Suarez va fer de la veu una espectacular orquestra. Diumenge al migdia el combinat búlgar-canadenc-francès Gueorgui Kornazov Horizons Quintet es va fer càrrec de la cloenda.