El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig serà un centre de recerca d'humanitats pioner a Catalunya
Caldrà esperar uns quatre anys
El conveni que avui han signat les tres institucions fixa un marc de col·laboració entre l'Ajuntament de Bellpuig, el Museu d'Història de Catalunya i la UdL en els camps científic i docent i específicament a través d'un centre de recerca sobre la història de les identitats i de la societat. Així mateix, la Generalitat, que gestiona el convent de Sant Bartomeu, cedirà com a seu del nou centre el primer i el segon pis de l'ala oriental del claustre renaixentista, en els locals que abans havien estat l'antic seminari.
Un dels impulsors del projecte, el catedràtic d'Història Medieval de la UdL, Flocel, Sabaté, ha explicat que al centre s'hi treballarà en història i filologies per buscar, entre d'altres, els valors que fan que una societat es pugui cohesionar. Ha assenyalat que volen fer una 'investigació potent' i donar respostes en el camp de les humanitats.
Segons l'alcalde de Bellpuig el calendari per implantar el centre anirà marcat per la recerca del finançament oportú. Així, ha explicat que hi ha un finançament en termes de desenvolupament rural que prové d'Europa que es repartirà fins al 2013 i ha assenyalat que s'hauran d'aprofitar totes les convocatòries que vagin sortint en aquests termes per poder tirar endavant el projecte.
A banda d'estudiosos universitaris i experts en la matèria, Sabaté ha indicat que el centre també podrà estar adreçat a grups de persones de la tercera edat. Així mateix, el centre servirà per acollir trobades i encontres d'estudiosos amb la voluntat de difondre posteriorment totes les conclusions que se n'extreguin.
Tresserras reitera que per arribar a un acord sobre l'art diocesà cal que es reconegui la propietat lleidatana
AGÈNCIESEl conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha reiterat des de Bellpuig (Urgell) que per tal que els governs Català i Aragonès arribin a un acord sobre la gestió de l'art diocesà de la Franja de Ponent els aragonesos han de reconèixer la legitimitat de la propietat de la col·lecció del Museu de Lleida. Segons Tresserras, això «és absolutament fonamental» i «ningú no pot fer planar cap mena de dubte sobre com van arribar aquestes peces allà on són». El conseller ha assegurat que en les darreres setmanes no hi ha hagut cap novetat sobre la polèmica del litigi i s'ha tornat a remetre a la Llei de patrimoni català per justificar la unitat de la col·lecció.
Segons el conseller Tresserras, quan Aragó reconegui la legitimitat de propietat del Museu de Lleida de les 113 obres de la Franja d'Aragó en litigi amb el Bisbat de Barbastre-Montsó, es podrà iniciar un procés de diàleg per veure de quina forma es pot fer un ús el màxim d'obert possible sobre aquest patrimoni.
