cultura

Crítica

música

Viatge pel territori emocional

Lluís Gavaldà, sem­pre còmplice amb el públic gironí, va dir dijous durant l'estrena de la nova gira, Els Pets fan més tea­tre, a la sala simfònica de l'Audi­tori de Girona: “Una de les coses mera­ve­llo­ses que té ser d'Els Pets és que pots estre­nar un espec­ta­cle fora de la capi­tal del país i ningú s'estra­nya”. Al grup de Cons­tantí li agrada “fer ter­ri­tori”, repar­tint joc arreu dels Països Cata­lans, però el seu viatge també tran­sita per altres ter­ri­to­ris menys tan­gi­bles: els dels sen­ti­ments i les emo­ci­ons com­par­ti­des amb un públic fidel que con­necta a nivells molt íntims amb el grup, les seves cançons i les seves lle­tres. Llàstima de lle­tres... Va ser l'única cosa nega­tiva del con­cert de dijous: per alguna raó, les històries que can­tava Gavaldà no s'ente­nien prou, i aquesta és jus­ta­ment una de les gràcies del for­mat tea­tral d'Els Pets: que sense la dis­torsió habi­tual en altres esce­na­ris més fes­tius, el públic pugui enten­dre i seguir millor unes lle­tres magnífiques, allu­nya­des tant dels tòpics del pop com de la gran­di­loqüència d'alguns autors amb ínfu­les de gran­desa literària.

En un esce­nari envaït per avi­ons de paper –una esce­no­gra­fia tan sen­zi­lla com ben tro­bada– van aparèixer poc després de les deu de la nit els tres Pets titu­lars, esplèndi­da­ment com­ple­men­tats amb dos músics de molt nivell: Joan-Pau Cha­ves (teclats, gui­tarra i veus) i David Muñoz, Gna­poss (gui­tarra). Van començar amb tota una decla­ració de prin­ci­pis (La vida és bonica però com­pli­cada) i a par­tir d'aquí es van suc­ceir tota una col·lecció de bri­llants joies pop, pro­vi­nents bàsica­ment dels seus últims dis­cos, els del nou mil·lenni, sense que gai­rebé ningú trobés massa a fal­tar les glòries pas­sa­des. Només un nostàlgic una mica des­pis­tat va recla­mar a crits la presència de les Llu­fes i segur que molts es van que­dar amb les ganes d'escol­tar Bon dia, però la gran majo­ria dels segui­dors d'Els Pets han sabut créixer amb el grup i han entès les seves ganes de madu­rar cre­a­ti­va­ment amb cada nou disc. Lluís Gavaldà va vol­tar entre el públic men­tre sonava Draps de cuina, una de les millors cançons de Fràgil, el seu últim disc (“Tot just ahir vaig deci­dir fer draps de cuina amb aquell ves­tit que no gosava llençar per poder-te olo­rar”), i després el viatge al qual ens con­vi­dava el grup va con­ti­nuar “a dife­rents velo­ci­tats”, des de la impe­tu­osa i gai­rebé per­fecta Per veure't a tu fins al final, suau i deli­cat, de Bona nit, amb algu­nes fans asse­gu­des a sobre de l'esce­nari al vol­tant d'un foc de camp ima­gi­nari. Elles segur que no ho obli­da­ran fàcil­ment.

Els Pets
Auditori de Girona, 28 d'octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.