Amb les taques i un carbonet
Jordi Abelló exhibeix «Èxode», el seu últim projecte artístic, als trulls del celler del Masroig
Només amb un carbonet «i poc més», durant quinze dies el pintor Jordi Abelló ha resseguit les taques que va deixar el raïm fermentat als antics trulls del celler del Masroig per aconseguir les imatges d'Èxode, un projecte artístic en què reflexiona sobre la immigració. La suggestiva i molt efímera exposició es pot visitar des d'ahir, i avui i demà seran els últims dies per fer-ho. Dilluns hi tornarà la foscor.
Èxode és una col·laboració entre Jordi Abelló (Reus, 1970) i el Priorat Centre d'Art, i ha tingut el suport de la cooperativa del Masroig, que ha posat a disposició de l'artista els antics trulls, una magnífica construcció subterrània del 1917 on fins fa unes dècades encara es fermentava el vi. La llarga extensió dels trulls i la seva disposició recorden la d'una nau central d'una església flanquejada per capelles, que és on Abelló ha plasmat el discurs narratiu d'Èxode. Com ja és habitual en l'artista reusenc, el projecte és el fruit d'un intens treball previ de documentació i reflexió: «Durant força temps he retallat dels diaris imatges d'immigrants, el drama de les pasteres, la gent que ho deixa tot per creuar fronteres i arriscar la vida per un futur millor. Volia comprendre aquestes imatges, intentar desxifrar com és possible que passi això, creuar-me amb la seva mirada, pintar-ne la humanitat.» Amb aquest bagatge al cap, Abelló s'ha col·locat davant les parets dels trulls, on durant dècades s'ha gestat, segons afirma, la pintura a còpia d'humitats i filtracions d'aigua: «Jo m'he limitat a escoltar el que ja hi havia latent i donar-hi un sentit. Vaig veure que el temps havia pintat l'èxode de la nostra època. La pintura estava acabada.»
Abelló esmenta sovint les coves d'Altamira quan guia el visitant pels trulls. Explica que treballant sol i quasi a les fosques, i amb una humitat insuportable, s'ha sentit una mica com l'home prehistòric que pintava a les coves. Però en la dotzena i escaig de murals que constitueixen Èxode hi ha, és clar, les influències artístiques que han configurat l'originalitat de l'obra d'Abelló, un dels pintors més destacats de l'art català d'avui dia i autor, també, d'un contundent discurs teòric. A Èxode, hi reconeix la influència de l'obra pictòrica de l'escultor Giacometti o de la pintura mística de Rothko. Èxode acaba amb una explosió de vermell, el vermell del vi que ha quedat per sempre a les parets del trull i que remet al Mar Roig («mar de sang, de les tonyines mortes a l'almadrava i de les víctimes de les pasteres)» i, també, al Masroig, que pronunciats gairebé sonen igual. Costa d'acceptar que les figures no siguin una creació directa d'Abelló i que s'hagi limitat a resseguir les taques: «L'ull s'acostuma a la foscor i llavors sorgeix la pintura. He pensat en el que deia Leonardo da Vinci, que si mirem les taques d'una paret, al final hi veurem grans batalles.»
Èxode és una sòlida i a la vegada efímera proposta artística en què el mateix Jordi Abelló es presta a fer de guia. Demà al matí és l'última oportunitat de contemplar l'obra. «Dilluns apagarem el llum i tornaran a desaparèixer.»
