Cultura

El nunci s'imposa

Els bisbes catalans demanen ara lliurar a Aragó l'art sacre en litigi, tot i que van donar suport fa sis anys a la defensa que en feia l'aleshores bisbe de Lleida

“És respectable que els bisbes defensin el dret canònic, però el govern ha de defensar el civil”

El nunci del Vaticà a l'Estat espa­nyol, Renzo Fra­tini, s'ha sor­tit amb la seva i s'ha impo­sat als bis­bes cata­lans en el litigi per l'art sacre llei­datà que reclama Aragó. Tots ells han fet públic, mit­jançant la Con­ferència Epis­co­pal Tar­ra­co­nense, un comu­ni­cat en què dema­nen “que es puguin com­plir les deci­si­ons ema­na­des de la Santa Seu sobre aquests béns eclesiàstics”, és a dir, que es lliu­rin les peces al bis­bat de Bar­bas­tre-Montsó.

A la Tar­ra­co­nense no li ha que­dat més remei que obeir el nunci i l'estratègia política i diplomàtica que diri­geix el secre­tari d'Estat del Vaticà, Tar­ci­sio Ber­tone. Fra­tini ja va exi-gir fa uns mesos als pre­lats de les diòcesis cata­la­nes una presa de posició unànime a favor de l'acord que el bisbe de Lleida, Joan Piris, i el de Bar­bas­tre, Alfonso Milián, van sig­nar a la Nun­ci­a­tura l'octu­bre pas­sat i en què es reco­neix la pro­pi­e­tat ara­go­nesa de les obres i se n'acorda el tras­llat des del Museu de Lleida. Almenys dos bis­bes, segons va reconèixer el mateix Fra­tini, eren reti­cents, però final­ment han clau­di­cat.

La Con­ferència Epis­co­pal Tar­ra­co­nense, reu­nida a Tiana (Maresme), reco­neix la com­ple­xi­tat del con­flicte i, per això, també demana que la solució final “res­pecti sem­pre l'ús com­par­tit d'un patri­moni religiós i cul­tu­ral nas­cut per a la lloança de Déu i la cate­quesi dels fidels, i per­meti que sigui posat al ser­vei de tot­hom”.

Amb aquest acord a la mà, Ber­tone i Fra­tini tenen més força per tru­car a les por­tes dels governs català i esta­tal i bus­car una solució política i nego­ci­ada, tot i que par­tint de la base de l'aca­ta­ment de les reso­lu­ci­ons vati­ca­nes i inten­tant evi­tar enfron­ta­ments.

No obs­tant això, la reso­lució dels bis­bes cata­lans és con­tra­dictòria, ja que al 2005 van donar suport, també unànime, al bisbe de Lleida d'ales­ho­res, Fran­cesc Xavier Ciu­ra­neta, en la seva defensa del patri­moni dio­cesà, adqui­rit de manera legítima pel bisbe Mese­guer al 1893. Tres anys més tard, la Tar­ra­co­nense es va tor­nar a pro­nun­ciar per afa­vo­rir “totes aque­lles acci­ons que puguin con­duir a apro­fun­dir en la comunió ecle­sial”, davant un con­flicte poli­tit­zat i que ja enfron­tava dues comu­ni­tats.

El Vaticà i Aragó espe­ren que el canvi de titu­lar al Depar­ta­ment de Cul­tura faci­liti aquest acord. Amb tot, el con­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell es manté en la legi­ti­mi­tat i uni­tat de la col·lecció. Mas­ca­rell, segons por­ta­veus de Cul­tura, veu “res­pec­ta­ble que els bis­bes de la Tar­ra­co­nense defen­sin el dret canònic, però la Gene­ra­li­tat ha de defen­sar el dret civil” i, per tant, con­ti­nua pre­va­lent la llei de patri­moni cul­tu­ral de Cata­lu­nya, que garan­teix la custòdia i uni­tat de l'art sacre. Mas­ca­rell, però, con­ti­nua apos­tant per “par­lar molt i cer­car una fórmula de con­sens que pugui ser satis­factòria per a totes les parts”.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va pro­nun­ciar en ter­mes simi­lars per recla­mar els drets de Lleida sobre aques­tes peces, però també amb volun­tat de pac­tar i com­par­tir-lo.

Men­tres­tant, les obres con­ti­nuen a Lleida i el mateix nunci Fra­tini par­lava d'una reso­lució amb vista a tres anys. I després de setze anys de litigi, el con­flicte s'ha com­pli­cat més perquè hi ha diver­ses cau­ses ober­tes als tri­bu­nals.

LA XIFRA

113
són les peces d'art
que reclama Aragó des de 1995, quan Roma va segregar les parròquies de la Franja.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.