Cultura

Crítica

cinema

De fantasmes i transicions

La relació del cinema de Clint Eastwood amb els morts, els fantasmes i els espais entremig que ens separen d'ells sempre ha estat intensa. Es tracta d'una mena d'invocació que porta a una catarsi, sigui apocalíptica o redemptora. Curiosament, quan més vol endinsar-se en aquest univers que el fascina més estranys i provocadors són els films resultants. Ja va ser el cas, darrerament, de L'intercanvi, on una mare insistia inútilment a voler recuperar el seu fill mort, i ara passa també a Más allá de la vida, on tres personatges dirimeixen la seva turmentada relació amb els absents. On són? Què se n'ha fet? Com representar-los? Tot això és el que vol respondre aquesta pel·lícula en aparença convencional i passada de rosca, en el fons una de les obres majors d'Eastwood, tan radical i extrema que exigeix de l'espectador una entrega incondicional.

Els personatges apareixen sovint als llindars de portes i finestres, com si esperessin alguna cosa de l'altre costat. També estan separats per la mateixa narració, que sembla resistir-se a reunir-los. Per això, constantment, passem de l'un a l'altre i d'ells a un món desconegut on són els fantasmes. En aquesta transició, Eastwood invoca imatges d'aquest univers ignot, com si únicament el cinema fos capaç de donar-los forma, i finalment arriba a un pacte amb la seva obsessió, com els protagonistes, que esdevé una mena de teràpia curativa, d'equilibri dins del caos de la vida i del cinema. Llavors ens adonem que aquesta és una pel·lícula testamentària, la d'un home de 80 anys que també s'acosta al llindar amb delicadesa i sensibilitat, amb elegància i calma: amb un dels seus millors treballs, en fi.

Más allá de la vida
Dir.: Clint Eastwood. Int.: Matt Damon, Cécile de France
EUA, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera