Tan lluny, tan a prop

Són temps d'autogestió i Jose Domingo aplica la consigna amb entusiasme: ha compost i escrit totes les cançons del seu segon disc en solitari, l'autoeditat En la distancia (Tree House Records); ha compartit la producció artística del disc amb Puter i Jordi Herrera, del grup mallorquí Satellites; també és seu el disseny gràfic del disc, que s'ha publicat en CD i en un elapé de vinil. I finalment Domingo ha completat el procés com a director, càmera i editor d'En la distancia, un curtmetratge d'onze minuts, protagonitzat per Anita Diamond, i estructurat en tres parts: “Lejos en mí”, que és també el videoclip de la cançó homònima de Domingo; “Intranquila”, amb el tema “Quatre (3a i 4a part)” de l'àlbum Poma #1, de Paco Jordi; i “El sueño”, tercera i última part en què sona la cançó “Lunar”, que obre el disc. En aquesta última part, a més de Diamond i dels músics, també hi apareix l'actriu Belén Fabra. El curtmetratge es pot veure a Vimeo i a Youtube.

Jose Domingo, compositor, intèrpret, dissenyador, realitzador i el que calgui, se sent per tot això encara més orgullós del seu nou treball. “D'aquesta manera, l'artista té més control sobre la seva pròpia obra. I a més, fent tantes coses aprens a ser realment un creador polièdric”, afirma el músic. Sense pressions de ningú, Domingo ha plantejat la gravació del disc sense presses, al seu ritme, en una sèrie de visites a Mallorca, on tenen el seu estudi els membres de Satellites, La Puerta Cósmica de Palam. “El procés de gravació ha durat gairebé un any i ha estat una experiència molt més feliç que altres vegades a l'estudi. Penso que tant per gravar un disc com per fer un concert, la situació ha de ser màgica i en l'enregistrament d'aquestes cançons ho ha estat”, afirma el cantant de Psychoine. “A l'estudi hi havia un ambient molt íntim i personal i això ha afavorit que hàgim pogut crear més lliurament, sense prejudicis. L'experimentació ha estat força més profunda que altres vegades”, afegeix. I aquesta experimentació desacomplexada es nota en un disc ple de petits detalls i d'arranjaments subtils que acompanyen bé les veus, la seva i les dels tres convidats vocals del disc: Maria Rodés, a “Hablo poco”, un simpàtic homenatge a Gainsbourg; Xisco Albéniz, cantant de La Búsqueda, a “Rojo el desengaño”, i Jordi Herrera, a “Página en blanco”.

El resultat són les 14 cançons del CD, reduïdes a 12 en l'elapé –per a l'autor, en canvi, el disc de vinil és l'obra de referència, “el que jo volia fer”, mentre que el CD és “més assequible”–, que Domino defineix així: “És psicodèlia mediterrània, més que res per l'entorn en què es va crear el disc; però sí que és més psicodèlic que pop, i també hi ha aires del sud, però més que flamencs, podríem dir que són arabescos o, simplement, mediterranis. Jo hi veig molt la llum i el mar i crec que m'han influït més que no pas els aspectes musicals”.

La cura pels detalls arriba al punt que la masterització del CD s'ha encarregat a Jaume Pla (Mazoni) i la de l'elapé, a Jordi Herrera, tenint en compte en cada cas les peculiaritats del so digital i de l'analògic.

Després del seu debut en solitari i en anglès amb Suddenly (2008), Jose Domingo canta ara en castellà sense que hagi canviat substancialment el seu mètode d'escriptura. “Aquest és un disc més profund i de contrastos”.

Al setembre vol presentar el disc en directe a Girona, amb Txutxi Izquierdo (bateria), Jordi Herrera (guitarra), Puter (baix) i Jordi Fornells (cajón i veu). El disc ja es pot comprar –12 euros l'elapé i 6 euros el CD– a Moby Disk i el bar Babel de Girona, i per internet.