Cultura

Mor Carles Sentís

Va participar activament
en el retorn a Catalunya del president Tarradellas

A Carles Sentís gairebé li ha tocat viure tot un segle. Al desembre el degà dels periodistes, mort ahir, hauria fet cent anys. Cent anys d'història viva del
periodisme català. A Sentís li va tocar narrar de prop la convulsa història dels segle XX. I va tocar totes les tecles: va escriure sobre Cambó però també sobre la immigració d'andalusos i murcians a Catalunya, va escriure sobre
la descolonització d'Àfrica, i va assistir a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau per l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels judicis
de Nuremberg.

Sentís va iniciar la seva activitat periodística als anys 30 en diaris com La Publicitat, L'Instant i La Veu de Catalunya i setmanaris com Mirador, on va publicar una sèrie de reportatges sobre el Transmiserià, els autocars clandestins que transportaven emigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya. Sentís va elaborar aquests reportatges fent-se passar per un emigrant, i va ser així un pioner de les noves tècniques periodístiques.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser corresponsal de guerra dels diaris Abc i La Vanguardia a Àfrica i Europa. Corresponsal a Nova York i París, va ser director de l'agència Efe, del diari Tele/eXprés i de Ràdio Barcelona. Va ser degà del Col·legi de Periodistes i del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. En els últims anys havia col·laborat a l'Avui i a La Vanguardia.

Però Sentís no era només un cronista de la realitat, sinó que va voler ser-ne part activa. En les seves memòries, publicades el 2006, Memòries d'un espectador, es va defensar de les acusacions d'haver estat espia de Francesc Cambó durant la Guerra Civil i d'haver col·laborat amb el franquisme. “Mai he estat franquista –va
dir en una entrevista a l'Avui–, vaig conviure amb el règim, com tants”.

Després de la mort de Franco, Sentís va ser director general de Coordinació Informativa en el primer govern de la monarquia i Adolfo Suárez el va fer el seu home de confiança a Catalunya. El 1977 va ser escollit diputat per la UCD i el 1982 va ser nomenat conseller del regne. Des del seu lloc a Madrid, va propiciar el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. A més de les seves memòries, Sentís va publicar llibres com Viatge en Transmiserià; I, de sobte, Tarradellas, i L'instant abans del 36, entre d'altres. Els funerals de Carles Sentís tindran
lloc demà a les 10.30 h
al tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ambaixador del doble exili a París

Barcelona
CULTURA

Santa Susanna consolida la programació de petit format amb el vuitè Micròmetre

Santa Susanna
RIPOLLÈS

Cinema Transhumant gira per cinc residències d’avis amb dues pel·lícules

RIPOLL
ÒPERA

El Liceu infla de romanticisme ‘top’ el tràgic destí d’‘Adriana Lecouvreur’

BARCELONA
Emili Bayo
Novel·lista

“Tota la novel·la és plena d’homenatges i referències culturals”

Barcelona
música

L’Estadi Olímpic inicia la temporada de grans concerts

Barcelona
música

Parellop obre amb ‘Una llum al camí’ una sèrie de singles que sortiran al llarg del 2024

girona
Cinema

CIMA i l’Eram projecten vuit curts amb perspectiva de gènere

Girona
música

‘Despechá’, de Rosalía, supera els mil milions d’escoltes a Spotify

Barcelona