cultura

l'entrevista

“Potser sóc sexi però no pas diabòlicament”

Plora gaire, dar­re­ra­ment? Li pre­gunto perquè vostè con­fessa que quan és feliç omple moca­dors.

[Riu] Sí, m'emo­ci­ono fàcil­ment. Estic tra­ves­sant un bon moment pro­fes­si­o­nal. Estic con­tenta del resul­tat de la sèrie Ángel o demo­nio que ha emès Tele 5. El meu per­so­natge sem­bla que ha agra­dat perquè era dife­rent.

Més que dife­rent era mal­vat.

Sí, feia de dolenta, era un dimoni que repre­sen­tava la ira i la luxúria. El cos­tat fosc sem­pre atrau, més quan es tracta d'un per­so­natge molt potent, molt sen­sual, molt pas­si­o­nal, molt sexual.

Ha apa­re­gut fa poc a la revista FHM, on la qua­li­fi­ca­ven de “diabòlica­ment sexi”. Hi està d'acord?

Pot­ser sóc sexi però no pas diabòlica­ment. Em fa gràcia que par­lin de mi com una per­sona desit­jada però no és pas el meu objec­tiu. A tot­hom li agrada que li diguin coses maques però jo vull ser con­si­de­rada bona actriu i crec que m'ho estic tre­ba­llant molt.

Madrid no és el seu entorn natu­ral, vostè és de Girona, però pro­fes­si­o­nal­ment li va bé, allà. L'han aju­dat a inte­grar-se?

M'hi trobo molt còmoda. A Madrid hi porto temps i és com una segona casa. És clar que la meva pri­mera casa és i serà sem­pre Sant Gre­gori [Gironès], però faig una vida que m'agrada molt, a Madrid. Em sento esti­mada i valo­rada alhora. De fet la meva pare­lla és d'allà.

Això que són ben trac­tats ho diuen molt els actors i les actrius cata­la­nes quan són a Madrid. Pot­ser tots els cata­lans ens hauríem de fer actors per ser-hi
esti­mats.

[Riu] Això que no ens esti­men és una mica un mite. Almenys el meu entorn ho des­men­teix. Pot­ser perquè és un entorn més obert, no ho sé, però la veri­tat és mai ningú m'ha adreçat una mala paraula per ser cata­lana.

El seu somni és viure la inter­pre­tació. Es pot asso­lir?

Jo en visc; visc d'això, exclu­si­va­ment. Sé que tinc molta sort però la veri­tat és que en visc. Vaig estu­diar al Col·legi del Tea­tre de Bar­ce­lona i em vaig for­mant contínua­ment.

Ha fet tele­visió a Cata­lu­nya: la recor­dem pels papers a La via Augusta o Porca Misèria. No hi ha prou ofer­tes aquí?

A Cata­lu­nya, si tens sort i entres als cer­cles ade­quats, també pots viure de la pro­fessió. A mi m'agrada molt el medi audi­o­vi­sual, sigui cinema o tele­visió, i a Madrid se'n fa més. Per això vaig deci­dir mar­xar. Només per això.

El tea­tre tinc entès que no l'atrau tant com el cinema. Diu que el cinema el troba més íntim.

El tea­tre, m'agrada veure'l, però estic ena­mo­rada de la bona tele i del bon cinema. No ho sé expli­car però és així: el tea­tre no m'atrau.

Hi ha direc­tors amb qui li agra­da­ria espe­ci­al­ment tre­ba­llar, al cinema?

Amenábar i Almodóvar, evi­dent­ment. Ara hi ha un molt bon moment, es fan pel·lícules bones, però quan fas una sèrie et cen­tres molt perquè les jor­na­des són molt inten­ses. Tenia ganes d'aga­far-me un mes de vacan­ces per no haver-me de posar ni una gota de maqui­llatge a la cara. A la sèrie anava molt maqui­llada, molt gòtica. Després de repo­sar una mica, faré cinema.

La fama té peat­ges, per exem­ple la polèmica que han vol­gut mun­tar perquè vostè beu i fuma als vide­o­clips i la seva mare, Marina Geli, va ser con­se­llera de Salut en l'ante­rior govern de la Gene­ra­li­tat. Suposo que li rellis­quen una mica aques­tes polèmiques.

Quan fas un vide­o­clip inter­pre­tes un rol. A la vida real no m'aixeco amb l'aspecte que ofe­reixo a les fotos ni tam­poc m'aixeco fumant o bevent. Em sem­bla una xim­ple­ria que bus­quin aques­tes polèmiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.