cultura

Crítica

dansa

Joc, humor, vitalitat...

Més d'un centenar de sabates disposades fent renglera als límits de l'escenari, i penjades com si fossin un mòbil, dues cadires i una mena de tela translúcida que una bastida suporta, al fons a un costat de l'espai, és tot l'aparell escenogràfic de No sé si..., l'espectacle que la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco va estrenar a Temporada Alta. No sé si... és joc, joc continu, a vegades desbocat, a vegades desbordant, és broma i és vitalitat. Marta Carrasco i l'immens –literalment– Alberto Velasco, que ja va participar a Dies irae, són dues bessones rosses, bivitel·lines, això és clar, perquè no poden ser més diferents, proveïdes d'unes perruques de goma grogues com un parell de Max Headroom, que ara miren de seduir el públic, ara juguen a disfressar-se, a ser princeses, a fer una mica el ximple com si fossin models de passarel·la. Abans, unes escales de piano, unes passes i veus evoquen la infància, suggereixen un retorn a la casa familiar. L'humor, a vegades blanc, a vegades més aviat ximple i, alguna vegada, amb una mala llet remarcable, potser fins i tot sense buscar-ho de manera explícita, com la inclusió d'un fragment del consultori de la Señorita Francis, o l'alegria davant la mort d'en Paco. La inclusió de frases dites en off per la mateixa Carrasco porten a determinar que l'espectacle és com un homenatge al pare de la ballarina, traspassat mentre durava el procés de creació, i que potser ha tingut un efecte terapèutic. Hi ha moments d'energia desfermada i vaporosa en aquest muntatge, i troballes estètiques sorprenents, com ara un efecte visual aconseguit amb una màscara negra que cobreix la cara de la ballarina, que manipula el cap d'un maniquí com si fos el seu. Magnífica manera d'expressar el dubte, malgrat que el llenguatge de Marta Carrasco, sempre identificable, crea refús i adhesions en la mateixa mesura.

No sé si...
Creació i direcció: Marta Carrasco.
Dramatúrgia i text: Roberto García de Mesa.
Intèrprets: Marta Carrasco i Alberto Velasco.
Sala La Planeta, 11 d'octubre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda