3 aspirants, 1 mestre

El quadre de semifinals ja està complet, després que dilluns es celebrés el quart i últim combat de les eliminatòries. Jordi Galceran –“el campió, rei de la comèdia negra”– i Guillem Clua –“l'autor més viatger, ambiciós i fotogènic de la dramatúrgia catalana”– van ser presentats per Jordi Casanovas al públic, que atapeïa La Planeta, i van oferir el que va ser, de molt, el millor combat dels quarts de final. L'àrbitre, que fins i tot els va haver de separar quan es buscaven al principi del combat, va recordar –“tot i que ja sé que no em fot cas ni Déu!”–, que la durada havia de ser de, com a màxim, 45 minuts. Un dels secrets de l'èxit va ser aquest, que tots dos s'hi van cenyir escrupolosament.

El combat va ser renyit, emocionant i divertit, molt, i es va confirmar que el format funciona, que crea una certa addicció. Hi té també molt a veure, de fet és bàsic, la gran qualitat dels intèrprets. La peça de Jordi Galceran, El crèdit, és sòlida, un text intel·ligent, ben escrit, que va creant expectatives al públic, el va conduint i sacsejant quan convé, amb una intenció afegida més enllà de provocar la seva hilaritat, fita que cobreix a bastament. Es tracta d'un text, però, que, amb cert suspens, provoca un punt d'inquietud. Un home (Albert Ribalta) es presenta en una oficina bancària i demana un crèdit que el director de l'oficina (Jordi Martínez) li denega. Reacció: “Si no em dóna el crèdit, em follo la seva dona”, li engalta amb tota la parsimònia del món. Res de violència, vol dir que la seduirà, però ho formula amb un aplom i un convenciment que sembra el dubte, que converteix en plausible allò absurd, inversemblant. La conversa amb el pertinaç client s'acaba, i l'ínclit director ho consulta amb la seva dona. Serà l'error que farà que el dubte, la intriga, es reforci encara més, serà l'error que el conduirà al desastre.

Guillem Clua també hauria merescut passar a semifinals. Dos punts, guionet, parèntesi tancat, és un text enginyós, divertit, descordat, sense pretensions, un text molt competitiu que relata la col·lisió de dues personalitats contràries i la passió desfermada. Marc Rodríguez i Ernest Villegas van representar els dos personatges, una parella d'homosexuals, amb una solvència encomiable, que van provocar el riure sostingut dels espectadors. En acabar, per les reaccions del públic, hauria jurat que guanyava Clua. Es va imposar el savoir faire del mestre Jordi Galceran.

Bé doncs, coneguts tots els textos, potser que ens mullem: seguint l'aposta de Josep Maria Fonalleras formulada en el bloc del festival, Red Pontiac, de Pere Riera, i El crèdit, de Galceran, semblen les peces més sòlides. Però compte amb els imponderables! Els textos són els mateixos, però els intèrprets, part fonamental del joc, no. Cristina Cervià i Míriam Iscla van fer interpretacions primoroses en la primera eliminatòria. Ribalta i Martínez també van excel·lir dilluns. I el públic? Com reaccionarà amb textos ja coneguts? Facin la seva aposta.