El Peccat, a Lliçà de Vall

El Departament de Cultura ha redactat el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (Peccat 2009-2019) amb el qual pretén garantir l'accés a la cultura arreu del territori. L'informe és a exposició pública. El quadre final valora que hi ha 295 dèficits.

BIBLIOTECA PÚBLICA

La Llei 4/1993 ordena el sistema bibliotecari de Catalunya. La seva capacitat de servei es regeix estrictament pel cens del municipi. Actualment n'hi ha 160 d'adequats distribuïts pel territori. A 120 municipis s'han detectat dèficits. La referència nacional és la Biblioteca de Catalunya.
ES PREVEU:
Biblioteca local (5.000 habitants): el fons total suma 12.500 documents distribuïts en coneixement (6.300), ficció (3.750) i música i imatge (2.450). Disposa de 9.750 documents per al públic en general i 2.750 específics per a lectors infantils. Es preveuen 90 títols de diaris i revistes.

CENTRE CULTURAL

El Peccat garanteix per primer cop una xarxa d'aquests equipaments per facilitar l'accés a la cultura als punts més allunyats de les capitals culturals. El programa d'aquests equipaments s'ha definit tenint en compte el quadre d'activitats més habituals que s'ha de desenvolupar en aquest tipus d'espais, prenent com a referència les propostes de la taula de treball. En aquest cas, el programa diferencia les activitats següents: –Dinamització cultural –Formació artística i d'àmbit relacional –Foment de la creació i difusió –Divulgació –Cessió d'espais –Coordinació Actualment n'hi ha 41 d'adequats distribuïts pel territori. A 29 municipis s'han detectat dèficits. No es preveu crear un esquema d'equipaments jeràrquic i territorial. En aquesta hipòtesi, però, el Centre Cultural de Girona seria un equipament intermedi i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el d'àmbit nacional.
ES PREVEU:
Equipament elemental: 650 metres quadrats en què hi ha un espai d'exposició (40m), magatzems, una sala polivalent amb escenari integrat (175m), camerinos, un despatx de coordinació, tallers i sales de reunions per a entitats.

ESPAI ESCÈNIC

La taula de treball d'equipaments d'arts escèniques i musicals ha remarcat la necessitat d'atribuir un ampli ventall d'usos i activitats a aquests equipaments per tal d'obtenir-ne el màxim rendiment artístic, cultural i social. S'hi han de poder fer activitats com ara: –Representacions d'espectacles i audicions musicals davant d'un públic comprès des de 200 fins a 800 espectadors asseguts, i, en el cas de les sales de volum únic, des de 700 fins a 1.360 espectadors drets –Assajos d'arts escèniques i musicals –Activitats de dinamització comunitària Els equipaments han de permetre fer-hi simultàniament activitats diferents. Actualment n'hi ha 103 d'adequats distribuïts pel territori. A 103 municipis s'han detectat dèficits. Són equipaments intermedis el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), el de Terrassa (CAET) i el de Salt-Girona. La referència nacional és el Teatre Nacional de Catalunya i L'Auditori.
ES PREVEU:
Espai bàsic: 1.070 metres quadrats en què hi ha foyer del públic (201m), un escenari (125m), un espai per a espectadors, amb grades retràctils (260m), camerinos (110m) i una sala d'assaig (80m). Capacitat per a 300 espectadors. L'equipament actual es considera insuficient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona