Aparador de creació
Temporada Alta estrena espectacles de Playground, Los Corderos, Carles Santos i El Pont Flotant i els mostra a una cinquantena de programadors internacionals
El Pont Flotant tanca una trilogia amb ‘Algunes persones bones'
El rebedor del Teatre Lliure de Gràcia va ser ahir l'escenari d'una multitudinària roda de premsa, en què Temporada Alta va presentar –i hi va facilitar la presència de redactors dels grans mitjans barcelonins– quatre grans estrenes de creació contemporània del país, que es podran veure els propers dies, al llarg de la maratoniana setmana dels programadors que ha organitzat el festival, amb la complicitat de l'Institut Ramon Llull i l'aportació del programa Escena Catalana Transfronterera. La companyia gironina de teatre d'objectes Playground (Insomni), i els valencians Los Corderos (El cel dels tristos), El Pont Flotant (Algunes persones bones) i Carles Santos (Schubertnacles humits) podran presentar els seus nous espectacles a una seixantena de programadors catalans, espanyols i d'arreu del món. L'esquer, segons va explicar ahir Salvador Sunyer, són els espectacles internacionals que també es veuran aquesta setmana a Girona i Salt, com A louer, dels Peeping Tom (divendres, 21h, a Salt), una coproducció d'El Canal que s'acaba d'estrenar; l'experiència A vegades em sembla que et veig (divendres, a l'estació de tren, 18h i a Platea, 00h, i dissabte, al mercat del Lleó, 11h), de l'argentí Mariano Pensotti, que converteix els passavolants en protagonistes de l'espectacle a través d'un entramat d'escriptors repartits per un lloc públic, i Los hijos se han dormido (dissabte, 18h i 21h i diumenge, 18h, a La Planeta), una peça dirigida per Daniel Veronese i que parteix de La gavina, de Txèkhov. Del que es tracta, però, és que aquests tres espectacles serveixin, com diu Sunyer “per acotxar la gent d'aquí, que fa coses amb interès”.
Tres produccions
El cel dels tristos (demà, 21h, La Planeta) és una mostra del “teatre bastard” de Los Corderos, un espectacle que només ha fet la preestrena a Sevilla i ja ha rebut un guardó. L'espectacle és difícil de descriure o resumir: “Es tracta del viatge emocional d'una persona que està en un moment crucial. És un món una mica boig, que entens, però que no pots explicar”, diuen David Climent i Pablo Molinero, membres de la companyia. L'espectacle, un aprofundiment en el mecanisme del desig, és una inclassificable amalgama de llenguatges i tècniques, en què els mateixos intèrprets manipulen els objectes, la llum i el so, incorporant-ho a la dramatúrgia.
Una projecció futura dels mateixos membres de la companyia, això és Algunes persones bones, (dissabte, 18h, La Mercè) el nou espectacle de l'estimulant companyia valenciana El Pont Flotant, que ja van ser a Girona amb dos grans espectacles, innovadors, summament frescos: Com a pedres i Exercicis d'amor. Amb Algunes persones bones, la companyia tanca el cicle: en el primer parlaven de la infància, en el segon dels amics en l'edat adulta, i en el tercer ho fan de la seva pròpia hipotètica vellesa. L'espectacle es vehicula a través d'una partida de parxís, en què es posen de relleu els perfils individuals dels intèrprets. La dificultat de mantenir una actitud coherent en la vida, la sensació d'envellir prematurament a partir d'una determinada edat i la tornada a una disposició de l'espai a la italiana, després del format poc habitual d'Exercicis d'amor, són alguns dels punts d'interès d'aquest espectacle, en el qual la companyia requerirà l'ajut de dos voluntaris, extrets del públic i assabentats de tot una mica abans d'iniciar la funció. L'humor és un ingredient fonamental.
L'ànima dels objectes
Xavier Bobés, un dels creadors de referència al país pel que fa a teatre d'objectes, estrenarà a l'Animal a l'Esquena, a Celrà, Insomni (divendres i dissabte, 21h, i diumenge, 12h i 18h). Bobés explica que no hi ha un fil narratiu clar a Insomni, en què treballa amb “l'esquelet dels objectes, els quals conserven únicament la silueta, són evocadors, i és difícil treure el sentit de per a què han estat construïts”. Bobés es distingeix per oferir una mena de segona i tercera vida als objectes en desús, per evocar significats que van més enllà del que havien estat. Insomni no té text, és un espectacle eminentment visual i sonor.
