cultura

Montsià

El Delta rescata els tresors marins

Troben a la platja el Serrallo part d'una embarcació anglesa del segle XIX que hi hauria embarrancat durant la guerra del Francès

La falta de sediments a la desembocadura de l'Ebre afavoreix la descoberta

La proa del vaixell
fa 5,2 metres de llargada
i 3,5 d'alçada i l'estat
de conservació és bo

La regressió que pateix el delta de l'Ebre i les llevantades que sacsegen el litoral deixen al descobert tresors que s'amaguen al fons marí des de fa 200 anys. Si fa quatre anys es va localitzar una embarcació que va naufragar prop de Deltebre durant la guerra del Francès, ara s'ha localitzat a la platja del Serrallo de Sant Jaume d'Enveja una part d'un altre vaixell que formava part de la mateixa flota, l'anglohispanosiciliana que el juny del 1813 va atacar la ciutat de Tarragona. Una llevantada va sorprendre la flota quan tornava cap a la seua base naval a Alacant i està documentat que cinc embarcacions van embarrancar al Delta.

La troballa la va fer un pescador de Sant Jaume aficionat a la pesca. “Feia anys que la sorra anava tapant i destapant el vaixell, que manté un estat de conservació prou bo”, ha explicat Antoni Cartes, arqueòleg del Museu de les Terres de l'Ebre. Concretament la part del vaixell que s'ha trobat correspon a la proa i conserva diverses quadernes amb les taules interiors i exteriors. “Les peces estan unides entre elles mateixes amb fusta, en lloc de claus de ferro o altres metalls, la qual cosa ens indica que es tracta d'una construcció anglesa”, ha dit Cartes. Unes peces que, tot i ocupar una superfície de 15 metres quadrats, va recuperar i extreure de la sorra de manera conjunta un operatiu integrat per l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, el Museu de les Terres de l'Ebre, els serveis territorials de Cultura i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Ara reposa en un magatzem de Sant Jaume d'Enveja a l'espera de poder ser traslladat a Barcelona o Girona, on se'n farà la restauració. “Traslladar-lo de la platja fins a un magatzem a Sant Jaume ha estat relativament senzill, però per a un viatge més llarg serà necessari muntar-li una estructura que garanteixi la seua integritat”, ha manifestat l'arqueòleg . Els tècnics estan convençuts que aquesta troballa correspon a una embarcació diferent de la localitzada a Deltebre. “És una embarcació més petita”, ha assenyalat Cartes. Podria ser el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l'Harlequin 73, l'Hablioner 80 o l'Alfred 396, però si no se'n troben més detalls serà impossible d'identificar.

Segons el CASC i el Museu de les Terres de l'Ebre, és molt possible que en els pròxims anys es localitzen més restes d'embarcacions al delta de l'Ebre. La construcció dels embassaments ha frenat l'aportació de sediments al Delta durant les darreres dècades, on el mar guanya terreny a la terra cada any. “N'apareixeran més”, ha conclòs Cartes.

Museu del mar

Des del Museu de les Terres de l'Ebre comencen a plantejar-se què faran amb l'embarcació trobada quan s'enllesteixen els treballs de recuperació. A Sant Jaume d'Enveja no hi ha cap espai per exposar-lo en condicions i l'alcalde admet que no és moment per plantejar-se cap inversió. Les dimensions del vaixell tampoc no faciliten mostrar-lo al Museu de les Terres de l'Ebre i queda oberta la possibilitat del futur museu del mar de la Ràpita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda