cultura

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Martí Royo, en el record

L'altre dia, al Museu d'Art Modern de Tarragona, editors de l'obra, el president de la Diputació, Josep Poblet, i el crític i historiador de l'art, el tarragoní Francesc Miralles, van presentar –entre un centenar llarg de persones– el magnífic i complet volum d'Assumpta Rosés Cavallé dedicat a Martí Royo, ceramista i escultor, en què es destaca, enmig de la biografia apassionant d'aquest finalment malaurat artista (l'Hospitalet de Llobregat, 1949- Altafulla, 1997), el seu “entorn creatiu”, dominat per “la terra i el foc”.

Vaig voler afegir-me a aquesta emocionada evocació de la persona i l'art ceràmic i escultòric de Martí Royo perquè, com tants d'altres (gent de Reus i Tarragona, d'Altafulla o Vespella del Gaià, i amics de molts indrets d'arreu de Catalunya), vaig compartir amistat i sentir admiració per l'enyorat artista, que es féu gran i aprengué les bases de l'ofici al Tarragonès i, en concret, a Altafulla, al costat del pintor Josep Buyreu i el ceramista i professor Ramon Carreté, deixeble de Llorens Artigas, a Tarragona, amb l'escultor Saumells i, ja a Barcelona, fent d'ajudant de l'escultor reusenc Joan Rebull.

En Martí havia tingut profitoses experiències ceràmiques a Alcover, Olot, Girona, la Bisbal d'Empordà, Verdú, Torredembarra, però també a Miravet (Ribera d'Ebre), on visità els tallers artesans d'aquests ceramistes tradicionals, en un moment, mitjan anys setanta, en què la industrialització i els nous materials desplaçaven la producció artesana.

Amb les seves Fangtasmagories d'aquells anys (unint el material bàsic del fang i la seva fantasia artística) va voler deformar –tal com assenyala Assumpta Rosés– els models ancestrals d'aquests artesans (gerres, càntirs, etc.) cap a “una finalitat expressiva i simbòlica”. I a partir d'aquí, amb el coneixement exhaustiu de les tècniques i els materials de terres i esmalts –dels gallecs de Sargadelos als orientals del rakú–, Martí Royo va engegar una obra plena d'exigència tècnica i continguts humanistes, tant en petits conjunts ceràmics com en grans realitzacions escultòriques, tal com pot contemplar-se a Altafulla, Vespella, Tarragona i a molts altres llocs.

Va estimar intensament (i va ser estimat per tots aquells que van veure l'autenticitat de la seva persona i la seva obra) però, en una decisió que des de fora no comprendrem mai, va decidir llevar-se la vida que li sobreeixia per tot arreu, talment el foc amb què coïa les seves peces, que tant pot escalfar suaument com abrasar. Va decidir fondre's amb la sagrada matèria que adorà, potser a causa, també, de com aquesta era prostituïda per un consumisme suïcida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen