Cultura

Als marges del paper

S'entra a l'exposició de dibuixos que Mim Juncà té oberta fins al 8 de juny a L'Altell d'Art de Banyoles amb la imatge d'una dona que ofrena dos ulls esbatanats damunt un plat, i se'n surt jugant a reconèixer-se en la sèrie d'autoretrats de l'última habitació, en què un personatge esquiu que s'assembla molt al mateix Mim Juncà es presta a contracor a un joc per posar a prova la seva resistència a la vanitat mostrant-se i ocultant-se, quasi avergonyint-se de ser, fins a presentar-se només com un blanc de paper cobrint un rostre, com si l'única afirmació d'identitat possible fos la seva negació. A la primera habitació, potser l'antiga sala d'estar d'aquest pis que la llibreria L'Altell ha reconvertit en encantador espai d'exposicions sense alterar el seu aire d'intimitat robada, hi havia un conte en vinyetes: un home descobreix un forat en una paret, s'hi agenolla al davant, hi espia a través, hi fica el dit per palpar el misteri del més enllà, s'hi acaba adormint al costat. Uns nens, a la seqüència següent, tapen enriolats l'orifici i se'n van; l'home es desperta atrapat dins una capsa on el forat tapiat era la seva única connexió amb el món.

Tots són ninots d'una factura extremament candorosa, quasi il·lustracions de llibre infantil, amb els caps molt grans per poder-hi definir personalitats que sostenen uns cossos molt petits, com els que feia l'escriptor polonès Bruno Schulz, que derivaven igualment cap a la consternació i el terror. El mateix Mim Juncà ha sentit, potser més i tot que altres vegades, la necessitat d'explicar-se, i ho ha fet per mitjà d'uns quadernets artesanals, una mena de llibrets de butxaca d'unes hipotètiques Edicions Erra (potser de res, potser d'errar-se) que acompanya de soliloquis que, a la manera dels microgrames del suís Robert Walser, més que aclarir les imatges, volgudament les compliquen, les depraven, sent com són el discurs d'un narrador en conflicte, amb “un cos que pesa com un mort”, saturat d'imatges, temptat per la desaparició i el fracàs, aclaparat per la responsabilitat de cedir als dibuixos, als seus autoretrats, tota la creació de sentit “en un món on ningú no els espera i han d'inventar el seu lloc”. Conseqüent amb aquesta disquisició sobre la impostura de tota ambició de plenitud o acabament (“saber que sóc part d'un projecte que s'adiu amb la ignorància em tranquil·litza”, afirma en un dels textos), els quadernets, degudament desplegats, s'exhibeixen al racó més inaccessible de L'Altell, en un passadís estret i a massa altura perquè ningú pugui percebre'ls més que com una confusió d'imatge i lletra adelerada i abrupta. Veure'ns, es titula l'exposició, però un només acaba trobant el seu lloc en la vora ratada del paper, en la indicibilitat dels marges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor l’escriptor Antonio Gala als 92 anys

barcelona
cinema

Palma d’Or a la dissecció implacable d’una parella

canes
Mirador

Castanys, l’home tranquil

Cinema

El film vietnamita ‘Bên Trong Vo Ken Vang’, premi a la millor òpera prima a Canes

Barcelona

Carles Santiago guanya el premi popular de ’La Sardana de l’Any del 2022’

LLORET DE MAR

Arrenca el Festivalot i omple la Devesa de famílies

GIRONA

Els paisatges que han inspirat una vintena d’artistes catalans, en un llibre

barcelona
cinema

La poesia d’Alice Rohrwacher il·lumina al final del festival de cinema de Canes

canes

El Quartet Mèlt celebra 10 anys amb la publicació del tercer disc ‘Celebrem’

Barcelona