el teu carrer

Un passatge resistent

Al cor del barri Gòtic, a tocar de la intransigent i angoixant Rambla, el melangiós passatge del Crèdit té una atmosfera resistent que custodia una Barcelona mítica. No fa olor de ferro, però es palpa el perfum metàl·lic en la seva arquitectura. Construït entre el 1875 i 1879 sobre el solar de l'antic convent de l'Esperança, aquest passatge que enllaça el carrer de Ferran amb la baixada de Sant Miquel deu el seu nom a la Societat Catalana General del Crèdit, que va promoure la construcció dels habitatges. En un d'aquests edificis, en concret el número 4, va néixer Joan Miró el 20 d'abril de l'any 1893.

La casa natal del cèlebre pintor és en l'actualitat una habitació de l'hotel Rialto (la número 330, tota una suite que du el seu nom), i als baixos de la finca no fa gaire temps que hi ha obert la galeria Artevistas.

El domicili del passatge del Crèdit número 4 va ser molt important en la vida i en la trajectòria artística de Miró, pràcticament fins que es va traslladar a viure a Palma, el 1956, on el seu gran amic arquitecte Josep Lluís Sert li havia dissenyat un taller immens.

Fins als 27 anys, Miró no es va moure de la seva casa natal, que estava molt a prop del taller del seu pare, l'orfebre i rellotger Miquel Miró Adzaries, que era fill d'un ferrer de Cornudella. Però el 1920, Miró va viatjar per primer cop a París i, a partir de llavors, va repartir el seu temps entre la capital francesa i Mont-roig del Camp. Per Barcelona el veien en comptagotes perquè sempre hi era de passada en un vist i no vist. Probablement Miró no hauria tornat a establir-se a la capital catalana si no fos perquè el 1932, ja casat i amb una filla, les dificultats econòmiques eren tan preocupants que el van obligar a recloure's a la casa dels seus pares.

El 1936, tot just esclatar la Guerra Civil espanyola, Miró va tornar a aprofitar un viatge a París per allunyar-se de la casa on va néixer. No va trepitjar la seva Catalunya en guerra durant els següents quatre anys. Però quan l'exèrcit nazi va envair França, el 1940, Miró es va haver de refugiar a Palma, d'on era originària la seva mare, Dolors Ferrà, i també la seva esposa, Pilar Juncosa.

El 1942 tornem a trobar Miró instal·lat amb tota la seva família al passatge del Crèdit, 4. Ja no són temps miseriosos: els Miró van arribar a ocupar fins a tres pisos de l'edifici. El superior era el taller de Miró. L'artista havia tingut abans dos altres tallers ubicats en llocs diferents, el primer al carrer Arc de Jonqueres, que va haver de deixar degut a la reforma urbanística de la Via Laietana, i el segon al carrer Sant Pere Més Baix.

Miró i la seva família residiran al passatge del Crèdit fins al 1950, any en què se n'aniran a viure a la part alta de Barcelona, al barri de Sant Gervasi, al carrer Folgueroles, 9. Tot i així, Miró va mantenir el seu taller al cor del Gòtic fins al seu trasllat definitiu a Palma.


JOAN MIRÓ

(Barcelona, 1893-Palma, 1983). Pintor, escultor, gravador i ceramista. Enguany es compleixen 25 anys de la mort d'un dels artistes cabdals del segle XX. Innovador compulsiu fins al límit que va arribar a «assassinar» la pintura, tal i com havia profetitzat, continua sent un dels creadors catalans més apreciats arreu del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA