Cultura

Barra

Demà: Cardar

El poder fa les lleis, i qui les transgredeix té barra. Té barra qui es presenta a un sopar sense que el convidin, té barra qui es cola en un concert sense entrada, té barra aquell qui s'apropia un espai que no és seu, aquell qui fa ús d'allò a què no té dret. La barra pot ser conseqüència de la mala fe, però també de la ignorància. Té més probabilitats de tenir barra aquell que no té ingressos fixos, que sol ser el que té menys experiència en els usos socials, és a dir, el jove. També, per altres raons, l'estranger, el pobre, el marginal, qualsevol enemic –voluntari o no– de les convencions.

Expressions com “quina barra” s'associen a un sector determinat de la societat: els conserges de la zona alta, els membres de l'Opus Dei, les veïnes menopàusiques que es neguen a tornar la pilota que ha caigut al seu jardí, els mestres que apareixen als llibres de Roald Dahl i en general tot de personatges malhumorats que semblen satisfets de ser-ho, com el majordom d'El que queda del dia.

En sentit estricte, la paraula barra és una manera vintage de designar les mandíbules que ja apareix a la crònica de Jaume I. “La mandíbula inferior sortida és sovint pròpia d'homes audaços o passa per ser-ho”, explica Joan Coromines. Les penques –o sigui, les galtes– són pròximes a la barra, tant en sentit propi com en sentit figurat. Totes aquestes paraules funcionen com a substantiu vintage: “ets un barra”, “és que ets un galtes”, “però mira que arribes a ser penques”. La vitalitat de la forma ha originat l'adjectiu barrut-uda, utilitzat pel capità Haddock. Són expressions que apareixen amb naturalitat en la literatura vintage del segle vint, de Josep Pla a Pere Calders passant per Montserrat Roig. Actualment se'n serveixen Enric Casasses, Jordi Lara i Esteve Miralles, entre d'altres.

Entre el jovent, l'ús de la paraula barra no té el mateix valor metafòric. Es parla de la barra

LA CITACIÓ

“La meva cunyada té una barra que no se l'acaba”
‘La dona veloç', Imma Monsó


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Obituari

Mort impossible d’Antonio Beneyto

Chano Domínguez
PIANISTA

“És important no oblidar d’on vens”

BARCELONA

2.000 obres al sac

barcelona

Octubre de festivals

BARCELONA

Iguals però diferents

Barcelona
Crítica
cinema

Trencament de parella vora un penya-segat

La confraria de pescadors de Tossa, entitat cultural

Tossa de mar

El secretari de Gardel

La Bisbal d’Empordà

Buhos publicarà el 6 de novembre seu nou disc, ‘El dia de la victòria’

Barcelona