NPI

Les abre­vi­a­tu­res, els acrònims i els símbols són mani­fes­ta­ci­ons de la llei del mínim esforç. Qui esti­gui lliure de sigles que llanci la pri­mera pedra.

Els xats i els mis­sat­ges de text han agu­dit­zat aquesta tendència inter­na­ci­o­nal: idk sig­ni­fica “I don't know”. En català, dis­po­sem d'un acrònim vin­tage que feia les matei­xes fun­ci­ons que idk. Em refe­reixo a NPI, que segons les ver­si­ons sig­ni­fi­cava “No Puc Infor­mar-te” o “Ni Puta Idea”. Ara que tecle­jar s'ha con­ver­tit en un esport inter­ge­ne­ra­ci­o­nal, pot­ser val­dria la pena recu­pe­rar-lo, ja que amb tres caràcters faríem el fet.

El 2005, Cate­rina Canye­lles i Mar­ga­lida Cunill van publi­car a Edi­ci­ons 62 SMS en català. Pau­tes fàcils i ràpides per escriure mis­sat­ges de mòbil. Passa-ho! En aquest lli­bret dona­ven ins­truc­ci­ons per con­den­sar mis­sat­ges de text en pocs caràcters. Alguns són cone­guts de tot­hom, i d'altres resul­ten ocur­rents. Per dema­nar un favor, podem tecle­jar “6plau”; per aco­mi­a­dar-nos, “a10”; per com­pro­var la recepció del mis­satge, “900?”; per insul­tar les per­so­nes esti­ra­des, “cur6”; per aler­tar sobre l'estrès de l'emis­sor, “+3o”. Sigui com sigui, per dir el que els angle­sos expres­sen amb idk i els vin­tage amb NPI, les auto­res del lli­bre pro­po­sen “9se”. Són tan sols tres caràcters, cer­ta­ment, però tenen l'incon­ve­ni­ent de tren­car la nos­tra tra­dició. Tan útil que resul­ta­ria l'acrònim NPI, i en canvi el des­co­nei­xen la majo­ria d'addic­tes al mòbil... Es va avançar al seu temps, pot­ser.

La doble inter­pre­tació pos­si­ble –for­mal o infor­mal– de NPI sug­ge­reix que els acrònims poden ser una font d'entre­te­ni­ment i diversió. Al lli­bre Verbàlia, Màrius Serra inclou un apar­tat de ludo­a­cronímia, que desen­vo­lupa aques­tes poten­ci­a­li­tats. Segons Rabe­lais, l'escut romà SPQR sig­ni­fi­cava “Si Peu que Rien”, i la marca FIAT ha recor­dat a més d'un l'ordre més cone­guda de Iaveh: “Fiat lux”. Anys enrere, el nos­tre NPI va pro­duir un cert nom­bre de micro­a­cu­dits d'aque­lla cate­go­ria sin­gu­lar que esmenta Thora Birch a Ghost World, és a dir, que són bons de tan dolents. A con­ti­nu­ació en recu­llo tres en bate­ria. Pri­mer: “Què vol dir NPI?” “No ho sé.” “Jo tam­poc.” Segon: “Encara no he tro­bat ningú que sàpiga què sig­ni­fica NPI. Ho saps, tu?” “Ni puta idea.” “Ho veus?” Ter­cer: “Què sig­ni­fica NPI?” “NPI.”

Cada dia tenim ins­tants de des­co­nei­xe­ment, i cadascú l'expressa dins les tres dimen­si­ons de la llen­gua: època, dia­lecte, regis­tre. Diguem com igno­res i et diré com ets. Els lec­tors de For­ges diuen “Ni flowers”, els giro­nins diuen “poc que ho sé”, els cas­tis­sos diuen “ni zorra”, els anti­quats diuen NPI. En nits d'insomni per­tinaç, aca­ri­cio la idea de subs­ti­tuir els “No ho sé” d'algu­nes cançons per aquest acrònim. Sopa de Cabra, a Flors de fum, podria dir: “Vaig fent, no sé on arri­baré, NPI.” Amb aquest canvi, la cançó Sóc el millor, de Quico Pi de la Serra, expe­ri­menta una millora de la rima: “El món és injust! Qui ho va dir? NPI.” També a Tar­ra­gona m'esbor­rona, Els Pets podrien subs­ti­tuir “Qui deu ser? No ho sé” per “Qui és aquí? NPI”. Són idees...