Quatre llaunes
Demà: Repera
No és estrany que en una dècada com la dels seixanta, quan es va començar a posar en qüestió el consumisme, triomfés un tipus de vehicle com el 4L de Renault. Va ser un cotxe tan popular que va rebre una designació alternativa al nom comercial, ja que era conegut com a Quatre Llaunes, una versió automobilística de l'Home de Llauna que acompanya Dorothy en la visita al mag d'Oz. El model va ser llançat amb l'eslògan Su belleza es su mecánica, que sembla una alternativa als atractius merament superficials.
El Quatre Llaunes va néixer l'any 1961. Durant aquella dècada, va tenir rivals difícils en l'àmbit dels cotxes de dimensions reduïdes, llavors anomenats utilitaris. Digue'm quin cotxe tens i et diré com ets. El Seat 600 corresponia a les famílies pobres però honrades, al Seat 850 li corresponien uns conductors lleugerament més juvenils, el Citroën 2CV (Dos Cavalls) corresponia als hippies de manual, el Dyane 6 era el de la “gent encantadora”, el Simca 1200 era el preferit dels quinquis de les pel·lícules d'Eloy de la Iglesia.
El Quatre Llaunes era un cotxe econòmic però de batalla, amb una suspensió memorable, water-resistant, capaç de transportar grans pesos i d'enfilar-se per camins de terra. De seguida va ser adoptat per empreses i institucions, des de lampistes autònoms fins a Telefónica, passant per la Guàrdia Civil. Fins i tot va arribar a córrer al Ral·li Montecarlo i el 1979 va quedar tercer al París Dakar. Se'n van fabricar més de vuit milions. És clar que els acabats no eren gaire glamurosos i la carrosseria no era gaire consistent (el més curiós de tot és que la L de 4L volia dir Luxe). En la literatura catalana, condueix un 4L el detectiu Marc Sergiot, que apareix en unes quantes novel·les de Jordi de Manuel, el qual retrata així el seu personatge: “Un tipus deixadot, que es mou en un quatre llaunes desballestat, amb una difícil relació amb les dones.”
El 1985, un espot televisiu el representava enfrontant-se amb èxit a vehicles farcits de gadgets estil Mad Max. En canvi, el món del cinema no ha estat generós amb el Quatre Llaunes. El Dos Cavalls va tenir Sor Citroën, i el Seat 600 Ya tenemos coche, però el 4L s'ha hagut de conformar amb papers secundaris en pel·lícules de Louis de Funes. Si bé els seus rivals utilitaris s'han consolidat com a vehicles amb encant massiu –al costat de la Vespa i el Biscuter–, l'atractiu del Quatre Llaunes es manté en un cercle reduït d'entusiastes, que es manté viu al Regne Unit, per exemple, on el Quatre Llaunes es considera un vehicle amb caràcter. Hi contribueixen elements tan pintorescos com el canvi de marxes estil revòlver, el desplaçament horitzontal dels vidres i l'absència de maneta interior.
La dècada dels seixanta és la dels cotxes clàssics. Alguns han tingut reedicions com el Volkswagen Concept o el nou Mini. El Quatre Llaunes, en canvi, és vintage de debò: tots els que queden són anteriors a 1992. Quan n'apareix un de sobte, en un camí rural, conduït per un pagès jubilat dels que circulen sense cinturó, és un glop del passat que ens ve a trobar.
