cultura

«Girona, com a ciutat jueva, té un pes específic propi»

El Patronat fa més de dues dècades que treballa per la promoció del patrimoni jueu gironí i català i deixa molt clar que la seva no es cap tasca social ni religiosa, sinó estrictament cultural

Ha conviscut amb la criatura des del primer moment, ja que va entrar a l'equip l'any 1987 quan tot eren problemes i possibilitats.

Quina va ser la seva tasca?
El primer que vaig fer va ser veure el registre de la casa i iniciar amb els tècnics municipals tot el procés de compra.
Un procés complex?
Molt, però vam aconseguir tirar-ho endavant sense expropiacions. Tot es va fer a través de compres i permutes.
I els diners?
Entre els anys 1987 i 1992 va ser bàsicament l'Ajuntament qui va aportar els recursos. El 1992 es va crear el Patronat del Call i a partir d'aquí les coses van començar a canviar ja que amb aquesta figura legal se'ns obria la possibilitat de cercar recursos a fora.
Les comunitats jueves hi van respondre?
Sí, però menys del que esperaven. En primer lloc nosaltres no érem jueus i ni tant sols hi ha a Girona una comunitat jueva que ens doni suport. D'altra banda, tampoc volíem fer un museu dels jueus o del judaisme, ja que des del començament vam tenir molt clar que el que volíem era explicar una part de la història de la ciutat. Girona ha estat molt prudent i volem continuar sent-ho. La nostra tasca no és social ni religiosa, és cultural.
Que té, de diferent, aquest museu, dels altres museus de jueus que hi ha repartits per tot el planeta?
Els museus jueus, especialment els petits, són un munt de peces posades a les vitrines que de tant en tant, ens els dies assenyalats, es fan servir. El nostre parteix d'una concepció molt diferent i això hi dóna encant. En primer lloc hi hem donat un enfoc molt didàctic ja que aquí no hi ha comunitat jueva i el que es pretén es fer entendre a la ciutadania el que va representar aquella comunitat en els segles en què va viure a Girona. No ens ha importat gaire no tenir peces. N'hi ha hagut prou amb les rèpliques i el que va sortint, tant de les investigacions en els arxius com de les excavacions que es desenvolupen en el call. Hem comprat alguna cosa, ens han fet donacions i algunes peces en les han deixat en dipòsit. Hem procurat implicar-hi les comunitat jueves, especialment a la de Barcelona, que ens ha cedit la Torá
Des d'aquí s'han obert altres rutes del circuit jueu com Besalú o Castelló d'Empúries. Això també forma part del vostre treball?
Girona és la secretària de tota la xarxa de ciutats jueves d'Espanya. Fa 25 anys que promocionem el call. Hem vist néixer i hem impulsat la majoria d'associacions de promoció del patrimoni jueu. A nivell mundial, Girona, com a ciutat jueva, té un pes específic propi. Se'ns coneix i se'ns reconeix a tot el mon malgrat la migradesa dels pressupostos. Tenim una biblioteca molt important i reconeguda pels estudiosos del judaisme.l



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE