opinió. Historiador i arxiver

Sobre la necròpolis i la Tabacalera

S'ha pres la decisió equivocada de traslladar el MNAT a la Tabacalera

El car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer, tant ben bio­gra­fiat per l'espluguí Ramon Mun­ta­nyola, va tenir unes qua­li­tats que foren deter­mi­nants per al sal­va­ment del nos­tre patri­moni. A banda de la seva ferma cata­la­ni­tat, i home de pau en temps de guerra (en con­trast amb el «veí» car­de­nal Gomà, de la Riba, i gran ideòleg de la «Cru­zada» de Franco a la guerra de 1936-39), aquest pre­lat de Cam­brils tingué el gran encert de cri­dar a Tar­ra­gona els homes més ido­nis perquè tre­ba­lles­sin en diver­sos camps de l'immens patri­moni de l'arxidiòcesi. En el camp dels arxius i docu­ments històrics de l'arxidiòcesi, molts d'aquests aban­do­nats en velles parròquies, el car­de­nal va cri­dar un gran arxi­ver: mossèn Sanç Cap­de­vila, nas­cut a la vila segar­renca de Maldà. Així, cap a 1922, es creà l'arxiu històric arxi­di­o­cesà de Tar­ra­gona. La seva cre­ació va ser pro­vi­den­cial, ja que va evi­tar la des­trucció d'una enorme quan­ti­tat d'arxius par­ro­quials, que de ben segur que hagues­sin des­a­pa­re­gut sota les fla­mes del juliol de 1936. L'arxi­ver Cap­de­vila, men­tres­tant, tre­ballà infa­ti­ga­ble­ment en la clas­si­fi­cació dels docu­ments i en la publi­cació de diver­sos lli­bres.

Però l'arti­cle d'avui se cen­tra en un dels cemen­ti­ris romans i tar­do­ro­mans més grans i impor­tants de l'imperi. Cre­iem que només a la ciu­tat pro­vençal d'Arles (amb unes ins­tal·laci­ons i un museu modèlics, que els tècnics tar­ra­go­nins segur que conei­xen), podem tro­bar un cemen­tiri amb l'extensió, riquesa arqueològica i artística sem­blants. La història de la necròpolis és (o hau­ria de ser) ben cone­guda. En començar les obres de cons­trucció de la Fàbrica de Tabacs, al prin­cipi dels anys 20 del segle XX, a tocar del Fran­colí, van aparèixer les res­tes d'aquesta for­mi­da­ble necròpolis. Un cop més, Vidal i Bar­ra­quer va cri­dar el millor arqueòleg: Joan Serra Vilaró, nat a Car­dona el 1879 i, per tant, home vin­gut del país dels ban­do­lers, tra­bu­cai­res, car­lins, arrau­xats i pro­fun­da­ment patri­o­tes. Si no anem errats, la cons­trucció de la fàbrica va començar el 1923, i va aca­bar el 1926. Prego que em cor­re­giu. Men­tres­tant, l'arqueòleg (nome­nat canonge el 1940) anava tre­ba­llant rigo­ro­sa­ment. Final­ment, la com­pa­nyia de tabacs va cedir un ter­reny cen­tral, on Serra Vilaró hi cons­truí un museu que acollí els fabu­lo­sos i artístics sarcòfags –tant pagans com cris­ti­ans– , que són d'una admi­ració for­mi­da­ble. A la necròpolis –con­ser­vada in situ– hi ha tots els tipus d'enter­ra­ments dels quals tenien cos­tums els romans al llarg del temps. Però clar, hi han apa­re­gut una munió d'objec­tes arqueològics, molts dels quals pre­ci­o­sos (la ten­dra i pre­ci­osa nina arti­cu­lada, un dels símbols tar­ra­go­nins, algun mosaic cristià bellíssim), joies, mone­des, etc. Serra Vilaró mateix va pre­sen­tar diver­ses memòries sobre les seves exca­va­ci­ons. Morí el 1969, i fou enter­rat a la mateixa metròpoli.

Fa molt temps que la necròpolis, tan­cada, es va dete­ri­o­rant. Ara, Taba­ca­lera ha tan­cat i s'obren noves pers­pec­ti­ves. Malau­ra­da­ment, però, pel que sé, s'ha pres una decisió equi­vo­cada: tras­lla­dar el Museu Naci­o­nal Arqueològic de Tar­ra­gona als ter­renys de la Necròpolis, i crear un potent pol turístic del món romà, ben allu­nyat del que és l'habi­tual: l'amfi­te­a­tre, el circ i el pre­tori. El Museu no s'hau­ria de moure d'on és. Con­ve­ni­ent­ment moder­nit­zat, té valor simbòlic: els ger­mans Esci­pi­ons, la nos­tra civi­lit­zació romana, vin­gue­ren per mar, i tot això s'hau­ria d'expli­car molt bé, sobre­tot als nos­tres infants. El mar és el bres­sol de la nos­tra llen­gua, el nos­tre dret, els con­cep­tes filosòfics del pen­sa­ment grec, l'obra pública… la nos­tra manera de ser. Crec que sota els obso­lets edi­fi­cis de Taba­ca­lera, apa­rei­xe­ran un munt de noves res­tes. Per si mateixa, la Necròpolis és un gra con­junt, amb un gran museu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.