cultura

L'obsessió pel pes de la paraula

La Seca recupera ‘Carta als actors', de Valère Novarina, amb la qual l'autor procura anul·lar la feina de direcció

Moisès Maicas reprèn el text, despullat d'artificis, que havia presentat al Lliure al 1993

És una anècdota sonada que ha acabat convertint-se en motiu d'espectacle. El 1974, el dramaturg Valère Novarina va ser expulsat dels assaigs d'una producció de L'atelier volant. L'autor va ofegar la seva ràbia escrivint un text que donés claus als actors per “alliberar-los de la tirania del director”. Quan sortien de l'assaig, els el va anar entregant, un per un. Després d'aquella missiva, segons diu Novarina, el director va corregir la percepció cap al dramaturg. Avui aquesta Carta als actors és una de les peces de referència de Novarina. Perquè amb poques ratlles escriu el corpus de la seva teoria teatral: els actors no executen un text, sinó que “s'executen” per aconseguir que les paraules que surten de la seva boca es converteixin en quelcom material, dens, valuós. Novarina també és crític amb els directors (i amb la premsa) perquè, majoritàriament, lluiten per deixar marques que l'identifiquin, obviant el valor de l'obra per si mateixa ( i a la premsa perquè celebra aquestes pistes). Per Novarina, el director ha d'ajudar que l'actor trobi la manera d'expressar el pes de la paraula a partir del seu propi cos i no imitant allò que faria el director. Perquè llavors, a escena, no hi ha un equip d'actors amb personalitats diferents, sinó uns personatges tallats pel patró del director.

Només fins al 9 de desembre, La Seca acull un monòleg interpretat per l'actriu Laia de Mendoza en què dóna veu a Carta als actors i, posteriorment, a Per a Louis de Funès, un altre text escrit el 1985 que és com una seqüela de la peça anterior i en el qual, de manera complementària, fa una al·lusió al mite del teatre francès.

L'espectacle està dirigit per Moisès Maicas, que ja en va fer una producció anterior el 1993, que es va poder veure a Mataró al desaparegut Sitges Teatre Internacional i també al Teatre Lliure. En la versió actual, comenta, la posada en escena és molt més essencial. Només l'actriu envoltada per una bateria de llums marcant el perímetre de l'escenari. També ha canviat la traducció, que ara signen Sabine Dufrenoy i Anna Soler Horta.

Maicas ha optat, aquest cop, perquè interpreti els monòlegs una actriu. Habitualment, són textos que els han dit actors. Però les contínues referències de Novarina als orificis des d'on es concep el teatre convida a atorgar aquest paper a una dona. En aquest sentit, De Mendoza reconeix que és l'obra més exigent que ha interpretat mai, “és un salt al buit i a la foscor”.

Literatura i plàstica

Novarina és un artista multidisciplinari. L'autor ja va ser homenatjat l'any 2010 per l'Espai Brossa dins del Barri Brossa d'aquella edició. A més d'escriptor i director d'escena, també ha destacat, sobretot a partir dels anys 80, com a dibuixant i pintor. Les seves obres han estat traduïdes a setze llengües. Tot i la desconeixença d'aquest autor a Catalunya, Novarina és un autor programat habitualment en sales com ara La Colline o l'Odeon Théâtre de l'Europe, a París, i l'any 2007 va ser l'artista convidat del Festival d'Avinyó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda