cultura

PATRIMONI

La històrica cobla La Principal de Tortellà, en una edició municipal

La formació, que va estar en actiu entre el 1910 i el 1965, ha estat objecte d'una publicació en què se'n repassen la trajectòria i els precedents

Una de les raons per les quals aquest municipi garrotxí té la fama de ser el poble amb més músics per habitant és la cobla orquestra La Principal de Tortellà, fundada el 1910 –la va impulsar el mestre Josep Saderra Puigferrer– i desapareguda el 1965. Durant aquesta trajectòria de més de mig segle, 43 músics van tocar-hi en centenars d'actuacions a Catalunya, tant al sud com al nord dels Pirineus. L'any 1921 va ser declarada orquestra de primera categoria, i això la va posar el nivell de les millors del país. A tots els que hi van tocar va dedicar l'Ajuntament, en l'última festa de Santa Cecília, l'homenatge anual que fa als seus músics, i una publicació en què es parla dels orígens i evolució de la cobla, així com de l'organització –instruments, vestuari, escenografia, cartells, etc.– que hi havia al darrere. Acompanyen els textos una selecció de fotografies procedents de diversos fons.

A partir del testimoni directe d'alguns dels instrumentistes, en el llibret s'expliquen anècdotes divertides i d'altres que no ho són tant. Van ser els de La Principal de Tortellà els que van descobrir el cos del rector de Sadernes, mossèn Conill, assassinat, quan venien a peu a tocar a Sant Llorenç de Cerdans l'agost del 1936. Però també s'hi narra l'hospitalitat que la gent dels pobles els oferia en els anys difícils de la postguerra, l'aventura que a vegades suposava superar la duana carregats de petit contraban, les bromes que es feien entre ells... La publicació permet també submergir-se en un món senzill de l'Alta Garrotxa que ja ha desaparegut, en què els músics de Tortellà anaven a tocar a Beget portant els instruments al cim d'uns matxos i aprofitaven els viatges per vendre a Oix els xuixos que feia el pastisser del poble, l'habitual conductor de l'autobús.

La modernització de la societat a la dècada de 1960 va suposar la mort de La Principal de Tortellà. Va ser víctima –s'indica en el llibret– de “la música enllaunada, les discoteques, la formació de conjunts amb nombre reduït de professionals, la còpia de models estrangers...”.

Una vocació ancestral

La Principal de Tortellà no va néixer del no-res, sinó que va ser fruit de la vocació secular que aquest poble té per a la música. En el llibret es recorda que hi ha documents del segle XVII que ja parlen de grups musicals creats al poble. De precedents propers, La Principal de Tortellà va tenir l'Orquestra de la Societat i La Vella de Tortellà (1875), Els Petits de Tortellà (1882) i La Nova de Tortellà (1900). Rere La Principal se'n van formar força més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona