Cinema Actualitat

estrena

BERNAT SALVÀ

Materialització de la memòria

El cineasta portuguès Miguel Gomes estrena ‘Tabú', un film en blanc i negre evocador i nostàlgic guardonat amb el premi Lux

“Quan algú intenta recor­dar històries del pas­sat, només li vénen a la memòria les imat­ges, però no les parau­les con­cre­tes”, explica el cine­asta por­tuguès Miguel Gomes. La segona part de seva pel·lícula, Tabú, que s'estrena avui als nos­tres cine­mes, està ambi­en­tada als anys sei­xanta en una colònia por­tu­guesa d'Àfrica, i s'ha rodat en blanc i negre bus­cant un efecte simi­lar a la memòria: “Vam eli­mi­nar els diàlegs, fins i tot vam fil­mar els actors sense par­lar, només movent els lla­vis. Dóna un aspecte més fan­tas­magòric, molt més pròxim a la mate­ri­a­lit­zació de la memòria.”

Abans, aquesta pel·lícula dis­tin­gida amb el premi del Par­la­ment euro­peu Lux i amb dos guar­dons de la Ber­li­nale, ens mos­tra una pri­mera part ambi­en­tada a Por­tu­gal en l'actu­a­li­tat, rodada també en blanc i negre. Com Pedra de tar­tera, de Maria Bar­bal, una àvia que viu a la ciu­tat i sem­bla haver per­dut el cap amaga una història d'amor col­pi­dora. Des­co­brir la història apas­si­o­nant que pot ama­gar una àvia qual­se­vol, nar­rada aquí pel seu antic amant,“era una de les idees –ens explica el direc­tor–; el per­so­natge d'Aurora fa i diu coses que sem­blen baja­na­des, sem­bla que pateixi Alz­hei­mer. Però des­co­bri­rem que té raons per sen­tir-se així, que tot té sen­tit”.

Per fer aquesta pel·lícula, la ter­cera que diri­geix, Gomes va tenir diver­ses fonts d'ins­pi­ració: “El procés de fer la pel·lícula va ser molt orgànic. Les meves pel·lícules mai no nei­xen d'una sola idea, d'un únic tema. Tenia ganes de par­lar del colo­ni­a­lisme, de la memòria, volia rodar a certs llocs, posar-hi cer­tes cançons, he aga­fat idees de coses que ha pas­sat a la meva família... El resul­tat és una bar­reja d'interes­sos i de vida.”

Un coco­dril té un paper clau a la història i apa­reix també al car­tell del film. “He uti­lit­zat el coco­dril com a tes­ti­moni de les acci­ons dels homes –ens explica el direc­tor–, perquè evo­quen un lloc molt antic, al prin­cipi dels temps, i me'ls ima­gino com si fos­sin capaços de recor­dar històries d'amor, d'impe­ris nas­cuts i cai­guts, amb un punt de melan­co­lia... Són capaços, com el cinema, de con­ser­var la memòria del que passa als homes”.

El paradís perdut
“Si algú diu que el temps ho cura tot és perquè mai no ha estimat com jo ho vaig fer”, diu el protagonista de Tabú, evocant el seu amor de joventut perdut. “Creu en l'amor romàntic?”, li preguntem a Miguel Gomes. “No crec que existeixi un únic tipus d'amor, n'hi ha molts, depèn de la gent que estima”, respon. “La joventut és el paradís de la gent gran –afegeix–, i el romanticisme és la sublimació de l'amor, de les coses que es perden amb el pas del temps.”
TABÚ
Direcció: Miguel Gomes Interpretació: Teresa Madruga, Laura Soveral, Ana Moreira, Henrique Espírito Santo, Carloto Cotta, Isabel Cardoso Gènere: drama Països: Portugal - Alemanya, 2011


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.