Dibuixos nutritius

Javier Maris­cal és un artista que segons el cànon és inclas­si­fi­ca­ble. Es tracta d'una veri­tat a mit­ges. El que passa és que en el moment del seu esclat als anys vui­tanta, en plena febre per demos­trar que la pin­tura encara era viva –però és que ha estat algun cop malalta?–, no estava ben vist no estar fer­ma­ment sol­dat a la idea de puresa artística. Maris­cal tenia visió comer­cial i ganes i talent per ficar-se en ter­reny fins ales­ho­res allu­nyat de la pràctica artística estàndard. I això no era política­ment cor­recte de por­tes enfora, tot i que les gale­ries el con­vi­da­ven a pas­sar a dins per inten­tar fer calaix. Maris­cal és artista a la manera que ho han estat molts grans cre­a­dors des del Renai­xe­ment. Ha inten­tat recrear un uni­vers amb totes les tècni­ques, esca­les i for­mats pos­si­bles, tant si eren pro­pos­tes per­so­nals com encàrrecs externs. Fer l'inven­tari del que ha rea­lit­zat no ve al cas, perquè segur que aniríem més de pressa enu­me­rant què no ha fet.

Con­cep­tu­al­ment, l'hedo­nisme medi­ter­rani ha pla­nat per la seva obra. I dins del món del gaudi, òbvi­a­ment, el men­jar ocupa un lloc pro­ta­go­nista. Ja a les seves his­to­ri­e­tes dels Gar­ri­ris, Fermín i Piker es dedi­ca­ven a afar­tar-se de cres­tes pels bars de València. Com a dis­se­nya­dor, ha fet res­tau­rants i bars com, a tall d'exem­ple, el de les tor­res d'Àvila al Poble Espa­nyol de Bar­ce­lona. També és autor d'una sèrie d'acrílics sobre vidre que feia referència al món dels còctels i com­bi­nats.

Ara, Maris­cal torna al món del men­jar amb una expo­sició a la gale­ria Ale­jan­dro Sales de Bar­ce­lona (Julián Romea, 16) titu­lada Dibu­jar & comer, on mos­tra la vigència d'un tema tan clàssic com els bode­gons. La sèrie està for­mada per dibui­xos a color. El que ja no és tan clàssic són unes peces que acom­pa­nyen els dibui­xos nutri­tius i que con­sis­tei­xen en obres que rea­litza direc­ta­ment Maris­cal amb Ipad. Es tracta d'impres­si­ons digi­tals sobre tela. La pro­posta de Maris­cal és ofe­rir aquest tre­ball en qua­tre mides que pot triar el cli­ent, que també paga segons la grandària. No es tracta d'obra seri­ada sinó una mena de car­tells o pòsters de classe supe­rior. Per a l'artista és una esti­mu­lant manera d'expe­ri­men­tar amb les pos­si­bi­li­tats de les noves tec­no­lo­gies. En aquest moment s'hi cap­bussa amb delit per expan­dir més el seu uni­vers ja prou ampli. La mos­tra es podrà veure fins a finals de febrer.