cultura

opinió

Fita, sempre innovador

El documental ‘Fita. Art integrat (1957-2010)', que es presentarà dimecres a Girona, recorre la seva llarga trajectòria artística

Impertèrrit i tenaç al llarg de tota una vida, Domènec Fita avui ens ofereix una lliçó magistral i curricular de les possibilitats i la riquesa que ens pot aportar l'art en tots els seus vessants i folgat en totes les disciplines i oficis.

La seva formació acadèmica és una eina més per poder aprofundir més seriosament en la descoberta de nous indrets de l'expressió plàstica. L'exploració de cada una de les sèries de la seva producció artística, que ha anat component i fabricant en el temps, porta i aporta una reivindicació constant: relligar les arts i els oficis com a escola de formació i enriquiment cultural per al nostre país.

Li plau treballar al costat dels especialistes que coneixen i saben de l'ofici. Escolta atent els seus suggeriments i fàcilment capgira el saber fer i l'experiència dels industrials i operaris de cada ram: picapedrer, serraller, ceramista, fuster, metal·lista, vidrier, fonedor, encofrador, orfebre, gravador, fotògraf, informàtic, lampista, paleta... No te cap límit. L'objectiu és assolir la seva obra plàstica.

És obert a tota experiència nova, sobretot si intueix que pot albirar un nou trajecte en la plàstica en l'art, per més efímer que pugui semblar. Ja fa uns quants anys, el 1985, un grup de joves amateurs, que innovava en la posada en escena d'espectacles al carrer, va proposar a Fita el disseny de les tramoies per a un nou espectacle: l'Alique, un conte de Joles Sennell, del qual es van fer representacions a tot Catalunya i també a Itàlia.

Fita va acceptar ser el director d'una obra plàstica per a una arquitectura efímera, una tramoia que va ser muntada i desmuntada més de 150 vegades.

Primer, i com sempre ha fet al llarg de la seva vida artística, va construir una maqueta de l'espai escènic, un rectangle de vuit per sis metres. La realització es va fer conjuntament amb tots el components del grup de teatre, en un local on assajaven, al carrer Sant Hipòlit. Fita dibuixava les plantilles, uns les retallaven, altres feien la combinació de colors dels quals Fita, des de la cadira estant, matisava la proporció per trobar la tonalitat que ell havia pensat. Un altre grup un xic més avesat a la pintura industrial, amb la pistola d'aire comprimit, seguia les instruccions
de Fita per aconseguir els perfils, les tonalitats, els relleus i els matisos que l'artista perseguia per a aquella escenografia.

Va ser una experiència de realització d'una obra d'art amb col·laboració d'amateurs polifacètics del teatre. El fet va provocar que quan es va inaugurar la sala d'exposicions Expoart, dirigida per Àngela Rodeja, la companya inseparable de Fita, a la plaça de Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona, el Tripijoc oferís al públic assistent un nou espectacle denominat, Colors, inspirat en l'experiència que va transmetre Fita a tots aquells actors amateurs i voluntariosos artesans.

Avui en diríem un muntatge artístic participatiu, fet en la foscor de la nit al mig de la plaça, en què els colors bàsics de la paleta sobre una base transparent foren el fil argumental. L'espectacle va ser l'embrió d'una nova creació i posta en escena. Colors va ser protagonista en l'obertura de la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega. Uns mesos després es va tornar a materialitzar en la inauguració de les Fires de Girona.

Aquest és un dels nombrosos plaers efímers que Fita ha provocat, amb la seva dèria de fer participar i compartir l'art per integrar-lo en la vida quotidiana. És la mateixa vivència passatgera que hom pot reviure contemplant el que fa i el que ha fet. De ben segur que hi ha una part de l'obra de Fita que amb el temps serà més o menys fugaç o quedarà classificada i endreçada. De l'espai escènic de l'Alique només en queden imatges i experiències viscudes.

De tot el treball de Fita, les obres que comparteixen integració a l'espai arquitectònic, i que són moltes, seran les de més llarga durada i de bon recordar. Això Fita ho sap des de fa molt de temps, com també ho saben els que han fet possible que s'incorporessin aquestes obres a la nostra història.

El documental Fita. Art integrat (1957-2010), que es presenta aquest proper dimecres (19.30 h) a l'auditori Josep Irla de Girona, recull una mostra molt representativa d'aquesta llarga trajectòria artística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

El jaciment estrena una passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona
Eugènia Broggi
Fundadora de l'editorial L’Altra

“Les editorials independents som molt dependents dels bancs i això és una cosa bona”

barcelona
comèdia romàntica

Meg Ryan i David Duchovny, l’escalf d’un antic amor