Música

el. disc

jaume vidal

Ventilador, ni que faci fred

La plaça Màlaga de Sants –ara Bonet i Muixí–, a tocar de les Cot­xe­res, ha estat un espai de tro­bada de dife­rents gene­ra­ci­ons de joves. Cadas­cuna d'elles ha tin­gut la seva banda sonora. Als anys setanta, bar­re­jat amb el jovent que seia a les esca­les de l'església de Santa Maria de Sants, Car­los Segarra can­tava els seus clàssics de rock and roll men­tre Los Rebel­des començaven a pren­dre forma. Als vui­tanta, els inte­grants d'Ultra­tuita també van fer-se-la seva. Ja entrat el segle XXI uns joves d'ànima rum­bera van donar con­tinuïtat gene­ra­ci­o­nal a la usur­pació pacífica i cre­a­tiva de l'espai públic i, com a home­natge a aquest lúdic aixo­pluc, van ano­me­nar-se La Màlaga.

La cosa va començar com una colla d'amics units per la rumba. Joves del barri bar­ce­loní de Sants, Hos­ta­francs i les Corts que toca­ven al car­rer per diversió i emoció. Però hi havia alguna cosa més. Hi va haver una per­sona que els va sen­tir. Els va ofe­rir el seu pri­mer con­cert a Vila­nova i la Geltrú. Des d'ales­ho­res ençà no han parat de fer actu­a­ci­ons que els han por­tat a enre­gis­trar el seu pri­mer disc: La Màlaga, beneït pel qui con­si­de­ren el seu refe­rent i a qui dedi­quen el tema Mes­tre Peret. “La nos­tra essència és la rumba cata­lana, el ven­ti­la­dor, Peret, El Pescaílla”, explica Sergi Caparrós, un dels inte­grants del grup, que també afe­geix a les influències del grup can­tau­tors com ara Ser­rat i també Gato Pérez, el per­so­natge que va donar auto­es­tima a la rumba, i músic que pla­neja en els aspec­tes més con­tem­po­ra­nis del disc. “La rumba cata­lana és una filla bas­tarda del fla­menc i de la salsa. Un ritme molt nos­tre que només es podria donar a la Medi­terrània. Nosal­tres la rei­vin­di­quem com a cosa pròpia.”

El disc conté temes que musi­cal­ment seguei­xen les pau­tes del clas­si­cisme rum­bero amb lle­tres que al·ludei­xen a l'amor i al desa­mor, a la difi­cul­tat dels afec­tes entre paios i gita­nes (Només tu i jo) i a la rei­vin­di­cació de la rumba com a gènere popu­lar i català (Mes­tre Peret). També hi tro­bem la indis­pen­sa­ble referència a Cuba (Sol­tero en La Habana) i a la rei­vin­di­cació de la gresca de car­rer (La Màlaga). Aquest clas­si­cisme agafa un aire més con­tem­po­rani en les actu­a­ci­ons en directe, en les quals mos­tren fefa­ent­ment la diver­si­tat d'influències musi­cals dels com­po­nents del grup.

mañana sol
La Màlaga
Discogràfica: Sant Gaudenci


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.