cultura

Nuria Graham

Cantautora

“La música és un arma que tens per dir les coses”

Entrevista a la cantautora vigatana Núria Graham

  • La cantautora Núria Graham.
  • VÍDEO: Entrevista a Núria Graham
Quan entra al món de la música?
Vaig començar a tocar la gui­tarra des de ben petita, als 6 anys. Fins fa dos anys, vaig estu­diar gui­tarra clàssica a l'Escola de Música de Vic. Ara estic fent cant modern. Fa uns tres anys, quan en tenia 13, vaig començar a com­pon­dre cançons. I des d'aquí no he parat.
Es va donar a conèixer al You­tube...
Sí, vaig començar fent unes covers i ara també hi penjo algun tema meu.
Aquest any ha fet un salt i el 22 de març tocarà per pri­mera vegada a Bar­ce­lona. Hi ha ner­vis?
Sí, una mica, hi ha aquesta pressió. Però em fa molta il·lusió, en tenia mol­tes ganes d'anar a tocar a Bar­ce­lona. Hi haurà molt reper­tori nou. És una mica una prova de bomba... com sem­pre. Sem­pre hi ha d'haver risc a l'esce­nari.
Ara que par­lava de reper­tori nou, està gra­vant una maqueta, First Tracks. Què hi podrem tro­bar?
Sis cançons que he selec­ci­o­nat perquè són les que més m'agra­da­ria mos­trar. En faré la pre­sen­tació a la sala Pas­ter­nak el 26 d'abril. Amb els meus dos músics, en Xarli i en Gudi, n'estem fent la pro­ducció i està que­dant molt bé.
En Xarli Oli­ver i en Joan Godayol, Gudi, aquest últim pro­fes­sor seu a l'Escola de Música, van acom­pa­nyar-la al con­cert que va fer a la Jazz Cava a prin­ci­pis d'any. Així doncs, tindrà con­tinuïtat aquesta petita banda?
De moment la idea és con­ti­nuar amb aquesta banda: com que ara mateix estic molt metamòrfica, vaig can­vi­ant, tinc influències musi­cals de molts can­tons i idees molt dis­per­ses, neces­sito algú que m'acom­pa­nyi en la música.
I més ara que ha fit­xat per Lizard­queen music, l'empresa de mana­ge­ment musi­cal que tre­ba­lla amb Sido­nie, Astrio i oso­nencs com La Iaia o Quimi Por­tet. Al seu cos­tat, tan jove i amb tota una car­rera per fer, no li fa res­pecte, no se sent inse­gura?
Sí, al prin­cipi tot et ve una mica gran pot­ser però suposo que ho vas superant. També és tota una sort poder estar al mateix lloc on hi ha grups dels quals sóc fan. Per un músic estar-se aquí, a l'habi­tació, tocant la gui­tarra davant del mirall, que és el que he fet durant anys, està molt bé. Però és millor sor­tir, fer el que t'agrada davant de la gent.
Com defi­ni­ria el seu estil?
La pre­gunta de l'estil és una pre­gunta interes­sant perquè ni jo mateixa ho sé dir. Vaig començar més folkie, amb la gui­tarra acústica. Ara vaig a coses més fre­aks: m'agrada la gui­tarra elèctrica amb efec­tes rars. Quan em pre­gun­ten quin estil faig, dic pop.
D'on sur­ten les cançons que com­pon?
De coses quo­ti­di­a­nes, la vida, el car­rer, una pel·lícula que t'ha fet plo­rar. Ara també escric sobre experiències més per­so­nals: l'eufòria, la tris­tesa, tot el que em passa. Les cançons sur­ten d'un mateix però també de les coses en sí. No es tria gaire sobre què s'escriu; sim­ple­ment surt. De vega­des, escrius una cosa i no saps ni què has escrit. Has de tor­nar-ho a lle­gir per saber-ho. És, com diuen alguns escrip­tors, l'exor­cisme de les coses.
Les seves cançons tenen un deix de melan­gia, si més no en el ritme.
Pot­ser. De vega­des hi ha aquesta imatge de la can­tau­tora amb la gui­tarra que diu coses dol­ces i maques. Però jo no vull donar aquesta imatge, sinó la de la música com una arma que tens per dir les coses, i tal com ets.
La vam veure en un con­cert rei­vin­di­ca­tiu a Pas­ter­nak per recap­tar fons per Sant Tomàs, una enti­tat amb objec­tiu de millo­rar la vida de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual. Veu la música com un mitjà per expres­sar idees o ser soli­dari també?
Total­ment. La música és una arma rei­vin­di­ca­tiva. És molt pode­rosa en tots els sen­tits perquè pot moure la gent d'una manera impres­si­o­nant. Tam­poc és que vul­gui moure ide­o­lo­gies amb la meva música. Sem­pre la tinc en ment, però, i em dóna la lli­ber­tat, perquè en aquest món tot­hom diu que és lliure però no sé si ho som ben bé.
Quins són els seus refe­rents?
No aca­ba­ria mai. Grizzly Bear, Tame Impala... Tinc l'obsessió d'inves­ti­gar i conèixer grups nous. M'agrada molt John Mayer i, com a dona refe­rent, St. Vin­cent m'ha influ­en­ciat molt.
I, a Osona, com veu el món de la música?
El món de la música a Cata­lu­nya sem­pre està una mica estan­cat. Però en aquest moment estan sor­tint coses molt bones. Pot­ser hi ha hagut tem­po­ra­des que tot­hom feia el mateix i ara hi ha con­junts que real­ment estan fent un canvi. A Osona també. Hi ha molt bona música i s'ha de fer gran, s'ha de conèixer més.
A banda de la música, també està fent el bat­xi­lle­rat escènic i l'hem vist al Fem un Musi­cal, un pro­jecte d'estu­di­ants de Vic al tea­tre-audi­tori Atlàntida.
Des de ben petita, al col·legi, ja feia tea­tre i m'ha mar­cat molt. El món del tea­tre és un dels que més m'interessa a part de la música. En totes les dis­ci­pli­nes artísti­ques, sem­pre hi ha aquest risc de l'esce­nari. El fet d'estar-hi, sigui amb tea­tre o amb música, sem­pre és interes­sant.
A què es vol dedi­car en un futur?
Sem­pre hi ha el pla A, que és el més difícil: gua­nyar-te la vida com a música. És com que et toqui la lote­ria. És molta sort que puguis gua­nyar perquè és molt difícil. Però men­tre em pugui dedi­car a la música, sent mes­tra, el que sigui, encara que hagi de tocar al car­rer... Després del Bat­xi­lle­rat, vull estu­diar el Grau Supe­rior de Música a l'Esmuc o al Taller de Música o en un Eras­mus a Berlín, Ams­ter­dam, París... qual­se­vol lloc, de fet.

Perfil

En dos anys, Núria Graham ha passat de penjar versions al YouTube a fitxar per la productora Lizardqueen Music. És una vigatana de 16 anys amb arrels irlandeses que, a finals del 2012, ha començat a obrir-se pas al món de la música, tant d'intèrpret com de compositora. S'ha estrenat tocant en concerts on també hi havia programats caps de cartell de pes, com Cesc Freixas. Ja està gravant la seva primera maqueta, First Tracks, que presentarà a l'abril, i el proper 22 de març farà un concert a la sala Koiton de Barcelona. Mentrestant estudia el grau professional de cant a l'Escola de Música Moderna de Vic i el batxillerat escènic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.