Música

PERSONATGES

GUILLEM VIDAL

Exquisidesa als dits

Men­tre ens cap­fi­quem, per via de docu­men­tals o ree­di­ci­ons de volada mun­dial, a (re)des­co­brir algu­nes de les figu­res més obs­cu­res de la música popu­lar anglo­sa­xona, un reguit­zell de per­so­nat­ges molt més pròxims, carn tots ells de bio­pic, fan cua en espera d'una rei­vin­di­cació més o menys modesta. És el cas, per exem­ple, de Manolo Bolao (1926-2000), figura clau en el desen­vo­lu­pa­ment de la gui­tarra elèctrica en l'escena del jazz de Bar­ce­lona, il·lus­tra­dor sagaç, oca­si­o­nal actor i peri­o­dista, amb feso­mia gai­rebé de tira còmica i un d'aquells noms –com els de Ricard Roda, Poc­holo, Josep Far­re­ras, Man­te­qui­lla, José Puer­tas o Jordi Pérez– a qui l'hos­ti­li­tat de la dic­ta­dura fran­quista vers el jazz va impe­dir tenir una car­rera pro­fes­si­o­nal com la que podrien haver tin­gut en altres racons del món. Ara, una nova col·lecció del jove segell Petit Indie dedi­cada a recu­pe­rar, estric­ta­ment per via del vinil, tre­sors ocults del jazz, el rock i la cançó d'autor, publica Quar­tet, el tre­ball que Bolao va gra­var l'estiu del 1984 a Palma espe­ro­nat per un dels seus alum­nes més talen­to­sos: Emili Bale­ri­ola, de Màquina! La tra­ducció a l'anglès dels tex­tos que s'inclo­uen en el lli­bret del disc –a càrrec del crític Kar­les Torra, del peri­o­dista i his­to­ri­a­dor jazzístic Àlex Gómez-Font, aquí en fun­ci­ons d'exe­cu­tive pro­du­cer, i del mateix Bale­ri­ola– deixa entre­veure que l'interès per obres com aquesta con­ti­nua sent segu­ra­ment més gran en països com el Japó, Itàlia o Ale­ma­nya que a Cata­lu­nya o a la resta de l'Estat.

Quar­tet, gra­vat amb Bale­ri­ola a la gui­tarra, Car­les Bena­vent (immers ales­ho­res en un dels moments clau de la seva car­rera, tocant al cos­tat de Paco de Lucía o Chick Corea) a la gui­tarra, Sal­va­dor Font a la bate­ria i Lluís Vidal als teclats en una cançó, es va enre­gis­trar quan Bolao –més side­man, al llarg de la seva car­rera, que no pas com a líder– ja havia patit l'hemi­ple­gia que l'havia allu­nyat dels esce­na­ris. El savoir faire de Bolao –adqui­rit, ben segur, durant les inten­ses jam ses­si­ons amb el seu amic Tete Mon­to­liu a la Bar­ce­lona de finals dels anys 40 i pri­mers 50 i, també, com a part del Latin Combo, un grup d'èxit que bar­re­java melo­dies del jazz nord-ame­ricà amb bole­ros i txa-txa-txas, ja a la dècada dels 60– es man­te­nia però en els seus dits, que des­fi­len per la gui­tarra en dos temes pro­pis (Calañi i No puedo estar sin ti) i en estàndards de Gershwin, Django Rein­hardt i Johnny Mer­cer / Harry War­ren. Un disc, en defi­ni­tiva, que és bo que sigui a les pres­tat­ge­ries ni que sigui per una sim­ple qüestió de memòria històrica. La sèrie de ree­di­ci­ons llançada per Petit Indie –dita Bolao Collec­tion, en honor al gui­tar­rista– pro­met més exqui­si­de­ses.

QUARTET
Manolo Bolao
Discogràfica: Petit Indie / Bolao Collection


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.